dimarts, 31 de maig de 2016

Cafè de París



Per Àngela Sánchez Vicente


Us presentem una novel·la intimista, somiadora i que ens mostrarà com la vida ens pot canviar en un instant si ens aferrem als nostres somnis.

A Cafè de París, coneixerem a la jove magdalena, una noia que deixa enrere el seu poble i la seva vida que ja no podrà recuperar. Ella somia amb la música i realment és la seva manera d’expressar-se, de sentir, la seva manera de viure i sobretot el seu refugi davant les adversitats de la crua realitat.

Poc a poc desapareix la Magdalena que cantava a l’hort i neix la Madeleine, la seva versió més professional, enigmàtica, elegant i captivadora que provarà sort com a cantant del Cafè de París.

Coneixerà l’èxit i també les repercussions d’aquest tant negatives com positives.

En una època que la melodia la imposen les bombes de la Segona Guerra Mundial sembla que el seu propi món està més centrat que mai i ella sent que té les rendes del seu destí i de la seva vida per primera vegada.

Francesca Aliern ens dóna una classe magistral sobre narrativa amb una ploma vivaç i emotiva que ens duu a estimar a la Madeleine sense mesures i a entendre la seva vivència en un temps tan convuls.

És com si la pobre Magdalena hagi estat anys i anys tancada a la seva caseta atemorida pel que hi ha a l’exterior i poc a poc ha cregut que allò era el seu camí i pel que estava preparada però d’alguna manera amb els rajos del sol entrant per les finestres somiava desperta en què hi hauria més enllà de tot el que ella coneixia.

Més enllà resulta que hi ha un camí ple de glòria i d’espines per el qual haurà d’aprendre a caminar per tal d’assolir la seva fita.

No us vull desvetllar massa perquè realment és una novel·la que s’ha de llegir i desgranar per poder paladejar cada compàs i gaudir de cada ritme fins teixir la cançó que esdevé la banda sonora de la Madeleine.

M’encanta el fet que la noia evolucioni tant que fins i tot canviï de nom... és impressionant com no hi ha res deixat a l’atzar!

De la mà de Cossetània Edicions vibrarem amb una obra digne de tota tauleta de nit, una obra habitada per una somiadora que tots desitjareu conèixer.

Com acabarà la seva historia? Quin serà el seu llegat?

Coneixeu-la i descobrireu la veritat!

Per mi aquesta cançó la defineix a la perfecció! Sembla feta per ella!




dilluns, 30 de maig de 2016

Que no panda el cúnico



Que no panda el cúnico es el mejor título para esta novela, una apuesta joven, fresca, dinámica y divertida que no os dejará indiferentes.

Patricia Hervías es todo un descubrimiento para mí, gracias a mi amiga Mariana que me la recomendó, un acierto asegurado.

Nos estamos empezando a aburrir de las historias dulces y románticas donde lo inesperado no existe y lo esperado es más de lo mismo, pues bien, en esta novela solo podéis esperar lo inesperado porque a nuestra Ángela Chanin particular, que no se parece en nada a la de Falcon Crest, le pasa de todo y más.

Ángela es una joven que se ve arrastrada por su novio a perseguir el sueño de él perdiendo el suyo y en el proceso perdiéndose ella misma.

Pedro Luis, el susodicho novio ha encontrado trabajo en Barcelona y decide por los dos mudarse a la ciudad, Ángela dejará todo por ir con él, nuevo trabajo, nuevos vecinos, hacer nuevos amigos, ciudad nueva… se suele decir que el final de una etapa es el principio de otra aunque no lo sepamos y en este caso es muy cierto.

Todo empezará en el momento en que nuestra nueva, mejor y torpe amiga aterrice en el aeropuerto y descubra que su novio se ha marchado a Dubái por trabajo y su relación se vaya transformando a golpe de WhatsApp.

Mientras su corazón se va separando de la razón, a Ángela le pasa de todo, se tuerce el tobillo cuando le roban el móvil, casi muere en la oficina, se da un golpe con la puerta del ascensor y podría continuar pero es mejor que descubráis el motivo de sus desasosiegos. Eso sí, conocerá a Josep, amigo de un compañero de trabajo y casualidades de la vida su vecino y aunque todo parece surrealista el destino les tiene preparado más de un disgusto y alguna alegría.

Con capítulos intercalados de los diversos personajes la autora crea un cuadro completo de una relación a distancia perdida en el tiempo y una floreciente relación vecinal.

Una novela que no podréis dejar de leer, es muy adictiva, el lector empatizará al momento con Ángela y sus momentos estelares, sin olvidarnos de los nuevos compañeros de trabajo que aportaran dinamismo a la trama y diversos puntos de vista sobre la vida y las relaciones y sus vecinos crearán un ambiente donde nos sentiremos incomodos de vez en cuando pero con quienes nos reiremos hasta llorar.

Sin olvidarnos de su padre, militar de profesión y con alma de moderno y de su madre, una adicta a los culebrones, un dúo sin igual.

mr editores nos regalan la oportunidad de reír en tiempos de crisis y si no me creéis aquí os dejo sus primeras páginas para que descubráis el mundo de Ángela y sus locuras.

Recordad que cuando un WhatsApp se cierra un chat se abre.






diumenge, 29 de maig de 2016

El llegat dels ossos



Per Eva de las Heras i Mestres


Després de l’èxit de “El guardià invisible”, on es posa de manifest, que no és una peça única i que queden moltes preguntes per respondre en la vida de la inspectora Salazar, i sobretot per difondre la cultura mitològica de la vall  del riu Baztán (Navarra).

Dolores Redondo (Donostia, 1969), continua treballant i aprofundint en el triangle que formen la protagonista, Amaia Salazar, la família d’aquesta i la societat de la vall i la seva cultura. L’autora des del primer moment va parlar de l’obra com una trilogia, però no de tres peces soltes, sinó una peça partida en tres que a l’hora formen una i que podrem trobar de la mà de labutxaca en un format còmode i econòmic.

Ja en el primer llibre quedava prou evident que la vida a la vall era força dura, la climatologia més pròpia de novel·les de ciència ficció com Somien els androides amb ovelles elèctriques? de Philip K. Dick, més coneguda per l’adaptació cinematogràfica batejada de nou, amb el nom de Blade Runer; i sobretot per la imatge distorsionada d’una idea de societat tancada que s’impermeabilitza a tot allò que no s’identifica amb la vall.

La història ha conjugat molt bé la vida personal i familiar, en un entorn complicat i complex on les veritats no són manifestades i només apareixen perquè els esdeveniments ho reclamen, per això cal tenir molt present la fortalesa de la família de la protagonista i la figura del James, parella de l’Amaia i sobretot autèntic puntal de la fortalesa moral de la seva esposa.

L’acció a El llegat dels ossos arrenca amb una nova situació personal de la protagonista com és l’assumpció d’una maternitat molt imminent, a l’hora es produeixen tot un seguit d’actuacions vandàliques en una església de la vall, que faran que torni a la terra que la va veure créixer.

En paral·lel la inspectora Salazar començarà a investigar tot un seguit de coincidències que la durant a determinar que hi ha un assassí en sèrie, que fa anys que actua mitjançant la inducció a l’assassinat per terceres persones, però amb un petja molt indiscutible: TARTTALO.

El desenvolupament de la novel·la es realitza majoritàriament a la vall però també es mou la protagonista per Pamplona, i justament en aquest radi d’acció apareix una figura distorsionadora de la racionalitat i la metodologia de la inspectora com és el jutge Markina.

Els seus raonaments basats en la lògica i l’anàlisi es veuran alterats per situacions personals com és l’intent de compaginar l’atenció al seu fill i cobrir les necessitats més bàsiques d’aquest, i superar la situació personal en la que es desenvolupa la relació amb la resta de l’equip investigador, i com no, el plegat de silencis que envolten la vida de l’Amaia.


Finalment vull destacar la idea estereotipada de que les segones parts no acostumen a ser-ne millors, crec que l’autora ha sabut afegir un nou element a la narrativa d’El guardià invisible, com és la velocitat d’acció, fent que la història no tingui pausa i arribi a ser tant imprevisible el seu final, que no tinguem aturador en la lectura, per això considero que ha superat aquesta segona part a la primera, fent necessari tenir a les mans la tercera part imminentment.

És una novel·la que m’ha tornat a enganxar des del principi  i estic segura que l’última part semblarà a poc, espero i desitjo que la Dolores segueixi per aquesta via per què francament, pels lectors amants de la novel·la negra, puc dir que tenim tot un bon potencial d’escriptora en aquest gènere.


El Zohar de Barcelona



Per Maria Valle Viña

T’agraden els llibres històrics? Els llibres de ficció? Els d’aventures? Potser t’agraden els llibres amb tocs d’amor? De misteri? Policíaques? Amb El Zohar de Barcelona ens trobem amb un llibre que conté totes aquestes característiques i ens endinsem en un thriller històric trepidant. 

En la seva lluita contra el poble jueu, els nazis volen aconseguir el «Zohar o Llibre de la Llum», el llibre cabdal de la càbala. I tots els indicis condueixen a Ildefons Cerdà i, després, a Antoni Gaudí, que l'hauria amagat en algun indret de l'Eixample deixant unes pistes misterioses per qui vulgui trobar-lo. 

L'any 1938, en plena Guerra Civil, l'inspector Emili Galera ha d’investigar aquest fet i es veu abocat a una cursa perillosa i trepidant per avançar-se als nazis, la Herta i el carnisser Metzger, els espies enviats per Hitler, i així impedir que el Zohar de Barcelona, amb tot el seu poder màgic, caigui a les seves mans.

Es molt interessant trobar a la novel·la tot un seguit de personatges històrics i veure’ls entrellaçats dintre de la trama. A més  es un llibre que agradarà a tant als que coneixen Barcelona com els que no, ja que  hi trobaran molts espais coneguts i a la vegada es descobreix quins han estat els canvis a la ciutat al llarg dels anys. 

L’autor de la novel·la es Francesc Xavier Hernandez, que és historiador i catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona. Ha participat en diversos projectes museogràfics, entre els quals la coordinació historicomuseogràfica del Museu d'Història de Catalunya i el comissariat de l’exposició «Donec perficiam» del Born Centre Cultural de Barcelona. També ha participat en nombrosos projectes relacionats amb la iconografia didàctica i l'arqueologia del conflicte. El Zohar de Barcelona és la seva última obra. 

El llibre el trobareu amb l’editorial Capital Books que és un segell creat per 9 Grup Editorial, format per Angle Editorial i Cossetània Edicions, segells de trajectòria consolidada i que ens apropen títols que com el Zohar de Barcelona que ens conviden a agafar amb moltes ganes la lectura. 

Us deixo amb aquest vídeo per a que comenceu a fer boca: