dissabte, 16 de gener de 2016

Besòs Mar



Per Àngela Sánchez Vicente


Avui, i que no serveixi de precedent, penso recomanar amb totes les meves forces una novel·la negra, si, heu llegit bé, una negra!

Sota el títol de Besòs mar trobem una joia del gènere que fuig dels clixés dels best sellers que tant s’han posat de moda o de les sagues d’autors de renom on el protagonista sempre és el mateix i amb una personalitat massa estereotipada.

Ens situem al any 2003 poc abans de la construcció i inauguració del Fòrum de les cultures, una època en que la zona marítima va ser focus d’un pla urbanístic per intentar millorar la visió estrangera del nostre territori.

Comencem amb dos punts forts, la situem a Barcelona i en una època social i econòmica verídica per lo que entrar a la trama i als escenaris esdevé una feina realment fàcil.

Com a tota novel·la negra hi ha un mort, en aquest cas es tracta d’en Jesús Crespo que apareix crucificat a una platja del Poble Nou. 

El pobre investigador Arsenio Crespo se les veurà magres per resoldre el cas i fins i tot veurà com el nom i el cognom de la víctima no és casual i té moltes connexions amb ell. 

De la ploma d’en Lluís Bosch farem un viatge pel passat de l’Arsenio buscant pistes a la seva pròpia historia que el puguin vincular. Poc a poc veiem que com més s’apropa a la veritat més s’allunya d’ell mateix i les identitats es confonen i es barallen com un joc de miralls on la foscor sempre acaba guanyant a la veritat.

Qui és la víctima? Qui el va matar? Què els uneix?

Per ser sincera no us respondre aquestes preguntes doncs espero que el llegiu i us deixeu embriagar per la trama tan interessant que ens proposen. No és gens d’estranyar que li concedissin el 2n Premi Memorial Agustí Vehí.

Un bon context, un gran protagonista amb una psique molt desenvolupada i que evoluciona amb cada plana i un crim executat d’una manera molt simbòlica i poc convencional.

Sembla que Alrevés ha trobat els ingredients adequats per servir-nos un còctel perfecte amb les dosis necessàries d’intriga, de psicologia, de por, d’investigació.

Molt sorprenent, original i amb la capacitat de traspassar del negre sobre blanc, sembla que puguem sentir la olor de salnitre, l’olor de la ciutat, la suor freda i angoixant de l’Arsenio... aquesta obra no té precedents!

Podria escriure moltes més coses i totes serien positives però crec que el millor que podeu fer és anar a buscar un exemplar de la novel·la i capbussar-vos-hi sense por.