dissabte, 19 de març de 2016

Las sombras de la memoria



Hoy os quiero recomendar una gran novela en formato pequeño, Debolsillo nos presenta Las sombras de la memoria de Mercedes Guerrero, autora que ya nos sedujo con “La mujer que llegó del mar” y que evoluciona hasta presentarnos un thriller sublime.

Un secreto silenciado durante décadas...
... una mujer abocada a descubrir los recovecos de su pasado familiar.

Una novela llena de intriga, una mezcla de suspense, peligro, romanticismo y muchos secretos ocultos en el pasado y que pondrán en peligro a nuestra protagonista Maribel o Isabel, como prefiráis.

La historia empieza desde la primera página con un tempo dinámico, repleto de descripciones muy detalladas y cuidadas de una ciudad con embrujo de per se Córdoba y una casa familiar donde sus palabras susurran recuerdos dulces a nuestra protagonista pero que entre sus muros se esconde un secreto que se remonta generaciones atrás y que pueden conducirla a un final fatídico.

La autora nos presenta a una joven que ha perdido sus raíces y busca desesperadamente reencontrarse con sus recuerdos, con los olores y sabores del que fue también su hogar. Una vez se ha instalado curiosea por la casa descubriendo pasadizos secretos y unos cuadros de artistas como Matisse que en su día fueron robados a los nazis.

Pobre Isabel, a partir de ese momento su vida se transforma en un verdadero infierno, y os aseguro que el lector sufrirá con ella, es un personaje muy empático, una joven dispuesta a descubrir la verdad sobre su familia y que por el camino se irá perdiendo poco a poco.

Su vida corre peligro y aquellos en los que confía serán brutalmente asesinados, su corazón le dictará que confíe en Daniel, el Inspector de policía, un hombre que hace latir su corazón, pero la realidad es que no confía ni en su sombra, cada hilo que tira la lleva a un callejón sin salida o a una muerte para acallar la verdad.

No os contaré mucho más de la trama, dado que he de reconocer que me ha sorprendido muy gratamente, los giros argumentales y como se hilvana la vida de las diversas generaciones hasta llegar a nuestros días es una construcción sólida y merece la oportunidad de sorprender a los lectores. Pero recordad, no todos son quienes dicen ser.

Sé que las comparaciones son odiosas y por eso espero que me perdonéis, pero esta historia ya sería un best-seller si sucediera en Italia o Estados Unidos y su autora no fuera española.

Perdeos por Córdoba y por el amor al arte. 




Submissió



Per Maria Valle Viña


Viatgem a la França del 2022. Els partits tradicionals s’han enfonsat i Mohammed Ben Abbes, líder d’una nova formació islamista, derrota la candidata del Front Nacional a les eleccions presidencials. 

En François, un professor universitari fastiguejat de la docència i de la seva vida sexual, veu com la transformació que segueix l’arribada del nou president altera la vida dels francesos i li depara un futur inesperat. 

Els jueus emigren, les dones canvien les faldilles per les bruses llargues i els pantalons i alguns comerços tanquen o reorienten el negoci. La Sorbona és una universitat islàmica on els professors conversos gaudeixen de salaris excel·lents i tenen dret a la poligàmia. I, com Huysmans, l’escriptor del segle XIX convertit al catolicisme, en François sospesarà pronunciar les paraules que li obriran les portes d’una nova vida: «No hi ha més déu que Al·là i Mahoma és el seu profeta.»

Submissió va arribar a les llibreries franceses el dia de l’atemptat contra Charlie Hebdo i Houellebecq, acusat d’islamofòbia, va afirmar: «No prenc partit, no defenso cap règim. He accelerat la història, però no puc dir que sigui una provocació, perquè no dic coses que consideri falses només per posar nerviosos els altres.» Més enllà de la polèmica, Submissió és una novel·la de «política ficció», una faula pertorbadora en què coexisteixen intuïcions poètiques, efectes còmics i una melancolia fatalista.

Michel Houellebecq és poeta, novel·lista i assagista. La seva primera novel·la, Ampliació del camp de batalla, va guanyar el Premi Flore i va ser molt ben rebuda per la crítica. El maig de 1998 va rebre el Premi Nacional de les Lletres atorgat pel Ministeri de Cultura francès. 

La seva segona novel.la, Les partícules elementals (Premi Novembre, Premi dels Lectors de Les Inrockuptibles i millor llibre de l’any segons la revista Lire), va ser molt celebrada i polèmica, així com Plataforma i La possibilitat d’una illa.
 
Va obtenir el Premi Goncourt per la seva anterior novel·la, El mapa i el territori, que es va traduir a trenta-sis països. Ara ens apropa de la ma de la editorial Anagrama i amb la traducció de Oriol Sánchez Vaqué la novel·la que avui us presentem. 

Sébastien Lapaque, Le Figaro ens diu que Submissió es «Divertida, impertinent i desesperada, amaga una lliçó inaudita. Menys escandalosa del que s’ha dit i més subtil del que sembla» i Adam Gopnik, The New Yorker ens diu sobre l’autor «No és només un escriptor de sàtires, sinó un escriptor de sàtires “sincer”, francament entristit pels disbarats de la història i per la bogeria humana, i això és més inusual».