diumenge, 20 de març de 2016

El ratpenat



labutxaca ens presenta la primera aventura del nostre estimat inspector Harry Hole, fill pròdig d’en Jo Nesbo, un dels millors escriptors del gènere negre noruec dels nostres temps.

El ratpenat ens transporta a la càlida Sydney, on les altes temperatures i l’impressionant paisatge faran estralls entre els lectors.

Allà el nostre inspector treballarà amb en Andrew Kengsinton, un detectiu d’homicidis aborigen amb un punt de vista força distant de la seva.

La víctima d’aquest cas es una jove noruega, Inger Holter, una estrella menor de la televisió, que ha sigut trobada entre les roques al peu d’ un penya-segat i en unes condicions que mostren en el seu cos un gran patiment abans de morir.

Un dels punts forts i que no hem d’oblidar en aquesta novel·la és el fet de ser la carta de presentació d’en Harry Hole i per a tots aquells que ja el coneixem gràcies a “El pit-roig”, “Nemesis”, “L'estrella del diable”, “El redemptor”, “El ninot de neu”, “El lleopard”, i com a novetat editorial podreu trobar en breu la segona entrega de la saga  "Escarabats" que també publicarà l'Editorial labutxaca, ens ofereix aquelles petites peces que acaben conformant el veritable caràcter del personatge i més d’un perquè quedarà resolt.

En aquesta entrega veiem un reguitzell de possibles culpables, molts esquelets als armaris i moltes preguntes amb difícils respostes. ¿Serà Evans White, el seu nuvi, l’assassí? ¿Què feia ella amb un capo de la droga? El cas sembla força tancat fins que una sèrie de desaparicions i assassinats sense resoldre faran trontollar les primeres hipòtesis.

En Hole és un personatge turmentat i en cada cas intenta redimir part de la seva ànima, molts clarobscurs té aquest personatge, però la seva personalitat, la seva ment deductiva i la seva tossuderia el converteixen en un detectiu amb grans recursos i bons resultats.

La prosa de l’autor és molt dinàmica, manté al lector en tensió i atrapat en una voraç lectura, no sabria descriure en una sola paraula la genialitat d’aquest home dinàmic, cul inquiet, afable i proper que s’amaga rere un personatge que per moments t’encisa i per moments t’entren ganes de donar-li una coça.

No és d’estranyar que el seu autor amb aquesta novel·la guanyés el Riverton Prize  a la millor novel·la negra noruega l’any 1997, i el premi Glanyckeln a la millor novel·la negra escandinava l’any 1998.

El ratpenat és un best-seller de caire mundial.

No hi ha res millor que descobrir per un mateix si el seu èxit serà efímer o sòlid en el temps que llegint precisament aquesta primera entrega on els sentiments són més convulsos i la trama sedueix pàgina a pàgina captivant al lector a descobrir per ell mateix qui podria ser l’assassí.

Aquí us deixo les primeres planes, gaudiu-les i segur que us retrobeu amb un nou vell amic a les llibreries.


¿Qué sería yo sin ti?



Por Raúl Gotor

 

¿Qué sería yo sin ti? Seguramente una pregunta que muchos hemos realizado en lo más personal de nuestro entorno a aquella persona por la cual bebemos los mares. Una pregunta tan fácil de hacer y tan difícil de responder que da título a esta obra de Guillaume Musso.

Guillaume t’adore. Lo reconozco, ya es oficial, me encanta este hombre, su prosa, su facilidad de poder escribir sobre amor sin caer en los tópicos de siempre y sin hacer que la lectura se vuelva un barrizal edulcorado sin motivo justificado. Su novela La llamada del ángel me sorprendió, Central Park me convenció y ahora  ¿Qué sería yo sin ti? ha reafirmado mi decisión de tener a Guillaume Musso como escritor de cabecera.
 
Booket nos trae una obra fresca, una historia sobre el amor y las decisiones que tomamos teniendo en cuenta las consecuencias que nos repercuten. Gabrielle y Martin se conocen en pleno San Francisco universitario. Vivirán una historia de amor que los golpeará sin dejar opción al aliento. La brevedad del programa de movilidad internacional hace que Martin tenga que dejarlo todo y volver a su rutina en Francia. Lo que estos dos jóvenes no saben es que no volverán a verse hasta después de muchos, muchos años. 

Martin se ha convertido en un policía especializado en el robo de historias de arte. Todavía no entiende como aquella relación pudo acabar sin respuesta por parte de Gabrielle y eso hace que vea el pasar de los días con cierto resentimiento impropio de alguien de su edad. Sus días los rellena de la manera que puede; Coca-Cola Zero, canutos y su mayor obsesión: intentar atrapar al mayor ladrón de arte de la historia, Archibald, personaje sin rostro por el cual las agencias de inteligencia de todo el mundo se encuentran en jaque. 

La contraportada del libro nos da mucha más información de la que yo os relato, sólo comentaros que Gabrielle tendrá que decidir entre estos dos hombres tan dispares, identidad de los cuales no deseo revelar nada.

Una historia que nos explica cómo nos puede llegar a condicionar las decisiones de los demás. Un thriller policíaco, con tintes románticos a los que ya nos tiene acostumbrados Guillaume. Un relato cuyo final se encumbra en un giro inesperado donde los protagonistas tendrán que verse las caras con el enemigo más oscuro que existe. 

Recomendado a todos aquellos que les gusten las novelas frescas, las historias de amor sin caer en sentimentalismos, los thrillers policiales, las tramas bien hiladas e inesperadas... en resumen, ¡a todo el mundo! ¿A qué esperáis? Id corriendo a la librería más cercana y pedid un ¿Qué sería yo sin ti? Vuelve el frío y nada mejor que un buen chocolate, manta y Guillaume Musso para hibernar durante horas.