diumenge, 3 d’abril de 2016

Matar un rossinyol



“Dispareu a tants gaigs com vulgueu, però recordeu que és un pecat matar un rossinyol.”

Gràcies a labutxaca i a una traducció molt acurada de Xavier Pàmies ens retrobem amb Matar un rossinyol de Harper Lee, publicada l’any 1960, va tenir un èxit instantani, guanyant el premi Pulitzer i passant a convertir-se en un clàssic de la literatura moderna nord-americana.

La novel·la està inspirada en les observacions de l'autora sobre la seva família i els seus veïns, així com en un incident ocorregut prop de la seva ciutat el 1936, quan tenia 10 anys d'edat.

Encara que la novel·la tracta sobre temes polèmics com la violació i desigualtat racial, també és lloada per la seva calidesa i humor. El pare de la narradora , Atticus Finch, ha servit com a exemple de moral per a molts lectors i com a model d'integritat per als advocats.

Tot i que la trama gira entorn d’Atticus i la defensa que se li encarrega d’un home negre anomenat Tom Robinson, acusat de violar una dona blanca anomenada Mayella Ewell, un dels aspectes que més impacten al lector es la visió que la petita Scout Finch sobre tot allò que succeeix al seu voltant.

Un contrapunt entre una nena amb una visió força adulta del món i la visió d’una dona que recorda la seva pròpia infantessa.

Molts de nosaltres hem gaudit amb l’adaptació cinematogràfica de la novel·la, cosa que un cop llegida no m’estranya gens, ja que les descripcions de la seva autora semblen més un guió cinematogràfic que una novel·la en si.

La seva prosa és molt fluida, un retrat fidel d’una època fosca on el racisme imperava en la societat nord-americana i on la justícia no era igual per a tothom, on també imperava la desigualtat entre homes i dones i on la vida del sud era molt tancada i oclusiva.

Si hagués d’intentar classificar la novel·la en un sol gènere reconec que em trobaria en una tessitura força complicada, crec que la millor idea que pot resumir-la seria la idea d’una novel·la on el creixement maduratiu dels personatges juga un paper molt important, la critica social es destil·lada amb elegància i la justícia es posada a prova.

Una novel·la que busca un contrapunt entre les injustícies i la compassió, un retrat que sense pretendre-ho sacseja la moralitat i l’escala de valors més superficial en la que vivim actualment i ens trasllada a una època on un cognom podia pesar més que tota la raó i la veritat del món.

La novel·la desafia a la societat de la època, mostra allò que molts volen amagar sota l’estora, fins i tot va ser considerada una novel·la immoral per la seva trama sobre la violació.

Poc us diré sobre la trama, ja que segurament ja la coneixeu, però reconec que ha sigut tot un goig retrobar-me amb els seus personatges i gaudir-los pagina a pagina, sense presa i assaborint les breus lliçons que en ella amaga.

Citant la pròpia autora, en una de les poques vegades que va donar veu per defensar la seva obra recordarem: “Segurament resulti clar a la més simple de les intel·ligències que Matar un rossinyol explica detalladament en paraules que són poc més de dos síl·labes un codi d’honor i conducta, cristià en la seva ètica, que és herència dels del sud”.


El algoritmo del amor



Click Ediciones nos presenta El algoritmo del amor, no os asustéis no vamos a dar una clase de matemáticas aplicadas, vamos a hablar de algo que realmente no se rige ni por algoritmos, reglas o directrices, un aspecto humano que mueve el mundo y marca el destino de la humanidad, el amor.

Diana Al Azem nos presenta a Raquel, una profesora de matemáticas que empieza el curso escolar en un instituto nuevo, comparte el Departamento de Matemáticas con Cristina, una joven pequeña pero con un gran corazón y con Salomé una mujer más centrada y capaz de dar consejos sabios y guardar enormes secretos.

En esta novela descubriremos el día a día en el instituto con sus alumnos rebeldes, alumnos con verdaderos problemas y con alguno que otro que lo único que gastan es la mala leche y no los libros de texto.

Todo parece ir más o menos bien hasta la llegada de Rodrigo, el nuevo sustituto, un joven que esta cañón y que ha quedado prendado de Raquel.

Raquel es en parte despistada, ya que no se da cuenta, y en parte es una gran profesora, una redentora que intenta salvar a sus alumnos. Todo en su vida se complicará gracias a Rebeca, una alumna suya y a Scandar un alumno mayor a quien querrá ayudar con clases particulares.

La vida de este último es dura desde que su madre se volvió a casar y su padrastro les trata fatal. Pero seguro que os estáis preguntando ¿dónde aparece el algoritmo del amor?

Bien por un lado hablaremos de trigonometría, Rodrigo quiere a Raquel, Raquel no está por muy la labor y Cristina está prendada de Rodrigo.

Raquel siente algo especial por su alumno, este aún no es mayor de edad, por lo que se riñe constantemente, ella tiene veintiséis y él está a punto de cumplir los dieciocho, sin olvidar que ella es profesora y él alumno.

Las cosas se complicarán, Raquel deberá equilibrar la ecuación y decidir si quiere arriesgarse con su alumno y quizás perder su empleo o darle una oportunidad a Rodrigo y salir con alguien más como ella.

Una novela que se lee en un suspiro, la protagonista despierta mucha empatía y es fácil entenderla aunque no todas decidirías lo mismo que ella.

El tempo está marcado diferenciando las horas en el instituto y fuera de el. Del mismo modo que la trama se precipita a partir de una confesión y un acto de fe y amor.

El amor es un sentimiento imposible de medir, lo que para unos está mal para otros está bien.

Dejad que vuestro corazón juzgue y se olvide del mundo y de las probabilidades y la estadística, solo sentid. ¿Existe una fórmula para el amor?