dimarts, 12 d’abril de 2016

Per Sant Jordi misteri i una rosa negra (2016)



El negre és relaciona amb la foscor, el dolor i la tristesa, però també denota poder, misteri i estil, sense oblidar que simbolitza la mort i el dol. Per això mateix us animem a regalar-la amb una bona novel·la negra. 
 

Pocas veces me alegra tanto reencontrarme con un personaje, Tiki Mercado, (Eutiquio Mercado) tiene una personalidad, una franqueza y naturalidad que provoca en el lector admiración y el ferviente deseo de conocerlo un poco más.

Josep Camps nos lo presento en “Melodía quebrada” y hoy regresa a los Mossos de Esquadra en Rezos de vergüenza para resolver un doble homicidio, si fuera por él seguiría retirado pero su buen amigo Quim Albertí ha sido brutalmente asesinado cuando investigaba la muerte de un joven, hijo de un importante banquero y perteneciente a la Orden del Opus Dei.

Un crimen al más puro estilo de la matanza de Texas con sierra eléctrica incluida nos introduce a una trama oscura, donde las pesquisas de Tiki y su compañera Elvira nos mostraran las caras de la víctima y de sus verdugos.

Alrevés sabe cómo seducir a los amantes de la novela negra y tentar a los curiosos para que pequen en el género, y como la penitencia por pecar poco o mucho es la misma, Alrevés nos invita a pecar a lo grande.


El cas Santamaria és la darrera novel·la de l’Andrea Camilleri, mestre de les novel·les detectivesques i d’intriga i pare literari del Comissari Montalbano, i que ens ofereix Edicions 62.

En aquest cas el protagonista és en Mauro Assante, un home de negocis que treballa per la transparència de la banca italiana. Si alguna característica té aquest pare de família és la seva integritat i la seva bona feina.

Un estiu calorós s’ha de quedar a redactar el que serà l’informe sobre la Banca Santamaria. Un  informe que li serà difícil de redactar doncs està advertit que serà mirat amb lupa i que cada acció serà vigilada.

Tot es complicarà d’una manera encara més calorosa amb l’arribada d’una morenassa que li picarà a la porta. Impossible concentrar-se amb tanta bellesa però... qui és?

Una novel·la en que les finances, els casos d’estafes bancaries i la corrupció estan a l’ordre del dia i es barregen amb les passions més intimes.

Quan llegeixo una novel·la i em sento propera al seu autor un dels aspectes que més em fan posar la pell de gallina és com plasmar el que realment m’ha semblat la historia, intentar que quedi bonic i atractiu pel lector, però avui, davant la nova promesa en ferm dins el gènere negre català, Margarida Aritzeta no penso posar floritures ni donar-hi gaires voltes. Els fils de l’aranya parla per si mateixa, no necessita moltes paraules que de vegades no diuen res, amb poques es pot descriure la nova versió i estil canalla de l’autora.

Si parlem de la inspectora Mina Fuster retrocedirem al breu relat que vàrem llegir al recull “Elles també maten” i posteriorment a “L’amant xinés”, avui ens retrobarem amb ella d’una manera més consolidada, un personatge que ha anat creixent exponencialment i que ens mostra tant la seva vesant professional com la personal.

Una sèrie que té una continuïtat assegurada gràcies a l’aposta de Llibres del Delicte  i a l’ull crític perfecte d’en Marc Moreno, fet que a la meva modesta manera de veure el món editorial és una aposta segura en qualitat narrativa i arguments negres que atrapen al lector convidant-lo a descobrir qui s’amaga rere els crims més perversos.


Os presentamos una intrigante novela bajo el título de Distrito federal, una novedad que nos narra las Historias de un secuestro situado en México.

Gritos, olor a sangre y hierro, aturdimiento y mucha sed de venganza marcan el inicio de esta persecución en busca de la verdad.

Es una obra que empieza por todo lo alto y no afloja el ritmo ni aun queriendo. Es una lectura veloz, inquietante, que nos quitará el sueño y nos invitará a hacer nuestras propias cábalas e intentar gritarles a los protagonistas por dónde tienen que ir.

Gracias a la pluma de Francisco J. Cortina tenemos entre manos un thriller que nos llena de sensaciones y que además de una trama principal nos invita a adentrarnos en las tramas secundarias en que la falta de recursos, la corrupción, las drogas y un largo etcétera que nos llevan a pensar sobre aquello que pasa en este mundo en pleno siglo XXI.

Desesperación y desasosiego que solo llegan a su fin cuando acabamos de saborear esta apuesta editorial de Alrevés en que nada es azaroso, todo está descrito de esa manera por algo.


Us presentem la darrera obra de la reina del misteri i la mare del comissari Brunetti, la Donna Leon torna a les nostres llibreries per el goig de tots els seus seguidors.

Guanyadora del Premi Pepe Carvalho 2016 i enamorada de la ciutat de Barcelona torna amb un nou cas sota el braç.

El que tenim segur és que en Brunetti no té vacances i no es pot jubilar ni en broma.
En aquest cas, Les aigües de l’eterna joventut ens codejarem amb la flor i nata de la societat ja que la Comtessa Demetria confiarà en el nostre amic perquè esclareixi les causes de l’accident de la seva filla. Tot i que han passat quinze anys no s’ho pot treure del cap i no li serveixen les explicacions que li varen donar en el seu dia.

Què hi ha rere aquest succés? Va ser un intent de suïcidi? Què va passar realment?

De la mà d’Edicions 62 sumem un nou títol a una col·lecció espectacular sobre la autora.

Crec que és un dels millors que ha escrit fins ara.

Una gran apuesta llega firmada por Donato Carrisi y publicada por Duomo ediciones.

En una roma muy inquietante, un hombre investiga los misterios y los crímenes sin resolver. Busca las anomalías pero sobre todo intenta descubrir su propia identidad, si lo queréis acompañar deberéis entrar en El cazador de la oscuridad.

Sus investigaciones le llevan al lugar donde se custodian los pecados más abominables cometidos por la humanidad. Es el mayor archivo sobre el mal. El secreto más oculto del Vaticano.

Marcus es sacerdote y tiene un don: detecta el mal que anida en las personas. Sandra es fotógrafa de la policía. Y también tiene un don: puede hacer visible lo invisible. Ahora ambos han unido sus talentos para atrapar a un asesino abominable: alguien que sólo escoge como víctimas a parejas jóvenes.

La investigación de los crímenes les lleva al Vaticano, al archivo donde se atesoran los mayores crímenes de la humanidad. Un inventario del mal absoluto. Un lugar siniestro donde todo es oscuridad. Con un ritmo vertiginoso, Carrisi teje una historia en la que el lector libra la misma lucha que Marcus y se enfrenta a los mismos enigmas que intenta descifrar Sandra, sintiendo las mismas esperanzas y el mismo miedo hasta la última línea.

Us ve de gust una autentica aventura tenyida d’investigació ambientada en un paradís? Si? Heu dit que si?

Doncs us heu de rendir a l’enigma de Res no és perfecte a Hawaii, novel·la que ens presenta Proa.

Un títol ben atractiu que realment ens desmunta l’ideal de platges en calma, de dones sensuals ballant al voltant de complexos hotelers, dels còctels i un gran etcètera.

En aquesta novel·la coneixerem i ens farem companys d’en Tom Rodley, un periodista hawaià; de la aclamada periodista Jane Auden i de la filla del senyor Puig.

Un atemptat amb quatre víctimes al Memorial Cook saboteja una celebració a la platja de Kealakekua els farà reviure els fets i els convidarà a investigar sobre tot plegat descobrint que rere un interrogant se n’amaguen moltíssims més. 

Tots tres tenen una missió en comú que els durà a viure al límit i a transitar per la part més fosca del paradís. 

Si alguna cosa sabem de la prosa d’en Màrius Serra és que res esdevé atzarós i en les platges assolellades l’atractiu noi veurà con es debat entre la seva pròpia veritat i el temps que ha viscut investigant en va i interessant-se per el capità Cook i tot allò curiós de l’illa.

Entrevista Pep Puig



Us presentem el Premi Sant Jordi 2015 i realment us el recomanem d’una manera molt vehement per diversos motius: la trama original i altament addictiva, la prosa encisadora del seu autor, la humanitat i generositat d’en Pep Puig... podríem fer una llista de punts forts de la novel·la i no acabaríem mai.


Un dels grans poders que amaga la lectura de La vida sense la Sara Amat és que el podem classificar i ordenar amb aquelles novel·les que no deixen indiferent al lector i convida al diàleg posterior.

El tret de sortida de l’aventura al passat, en els dies d’estiu que la Sara Amat era una petita entremaliada que cercava noves experiències i trencar amb tot allò que l’envolta. 

Pot un record abastir-nos tota la vida? Poden uns pocs dies donar sentit a tota una existència?

En Pep era un nano enamoradís, obedient i potser amb una mancança d’objectius i ella era massa tabalot, un cul inquiet, una fugitiva.
 
Què n’és ara de la Sara? I d’en Pep? 

De la ploma àgil d’en Pep Puig brolla una historia que ens deixarà sense alè i ens farà reflexionar sobre la condició humana, sobre el passat, el futur i els paper dels records a la nostra vida.

Deixareu escapar aquesta gran novel·la que ens ofereix Proa?

Jo en el vostre lloc no ho pensaria massa i aniria a buscar-lo i m’endinsaria a la historia d’aquets dos nanos que han crescut en direccions oposades però amb un mateix punt de sortida.

Crec que és moment de donar-li el torn de paraula al Pep Puig i que ell mateix ens expliqui una mica més d’ell i de la seva novel·la 

Quan va descobrir que el món de les lletres l’esperava? Ah sí? No ho he descobert encara. Potser, si algun dia me n'adono, arrenco a córrer. No suporto que m'esperin, i menys el món de les lletres.

Esdevenir escriptor va ser un procés natural, una necessitat d’expressió? Què el va motivar? Una necessitat d'expressar-me, crec, i molestar el meu pare, de passada. I després la meva mare. I després els meus avis, els meus tiets, els veïns, etc...Vull dir que tinc una necessitat de tocar la pera als altres, encara que amb la Sara Amat no es noti gaire.

Imagini que pogués fer un viatge en l’espai i en el temps i compartir un àpat amb escriptors de renom. Qui serien els convidats? El Rulfo, la Rodoreda, l'Estellés, el Shakespeare ja que, hi som, el Tolstoy, el Joyce, el Mark Twain...N'hi ha molts, es clar 

Esperava l’èxit aclaparador de les seva novel·la? Quines expectatives en tenia mentre l’escrivia? Home, jo no diria èxit aclaparador. Sembla que em facis una broma...Encara que mentre l'escrivia, certament, n'esperava un èxit aclaparador :)

Com es planteja la diada de Sant Jordi essent el premi Sant Jordi d’enguany? Com la vivia abans aquesta jornada? Millor que no m'ho plantegi, sinó segur que em vénen ganes de fugir per cames...Abans? Passejant per les rambles, buscant l'amor de la meva vida...

Ficant-nos ja a la novel·la que presenta “La vida sense la sara Amat”. Creu que la memòria és passat que vol esdevenir present? No ho sé. No tinc el cap clar per respondre't. Potser el revés: la memòria és present que s'entesta a construir un passat a la mida. Perdona, no sé ni què he dit.

Es pot viure de records o hem d’anar creant-nos a nosaltres mateixos dia a dia? Només viuen de records les núvies de soldats que han mort a la guerra, fins que troben una excusa per casar-se amb un altre. Vull dir que els records ens serveixen bàsicament per no acarar-nos al present, o per viure del cuento

Sense desvetllar els grans interrogants ens agradaria saber si s’identifica amb algun dels protagonistes o si bé s’ha inspirat en algú proper a vostè. A nosaltres ens ha enamorat la padrina d’en Pep. Jo sóc molt semblant al Pep narrador. O ell a mi. I de la Sara també tinc coses,  encara que en aquest cas ella de mi no en té cap :)

En Pep fa moltes coses en nom de l’amor cap a la Sara, inclús alguna de dubtosa legalitat o noblesa... L’amor ho justifica tot? L'amor no només és cec, sinó que és mut, sort, coix, i quec...Vull dir que l'amor ens fa tan vulnerables que per salvar una mica la dignitat seríem capaços de qualsevol bestiesa...I de fet la fem. 

Pots en deu dies enamorar-te per tota la vida i recordar-ho tan bé trenta anys després? No només pots, si no que per què puguis recordar-te d'un amor és necessari que no duri més de deu dies. A partir de la segona setmana els amors fan tanta ràbia que només maldes per oblidar-los. :) 
Com creu que hagués explicat la historia en Pep adolescent? No vull ser groller, però el Pep adolescent hagués explicat la història fent-se moltes palles, i anar cada dos per tres a la cuina a recuperar energies. 

Creu que a la Sara la va marcar tant aquell moment? La Sara és un fantasma, una invenció del Pep que s'acaba materialitzant. Jo crec que a qui va marcar aquell moment va ser al Pep. 

Creu que les escoles masculines i femenines encara incentivaven més el desig pel sexe oposat i la descoberta de les pròpies emocions? En el meu cas, i en el del narrador, segur. Tot l'any envoltat de paios com jo, arribava l'estiu i no podia evitar quedar fascinat per la primera nena amb qui et creuaves. 

El despertar a l’amor o el primer amor creu que sempre és recordat? El despertar de l'amor. Buf...S’han dit i escrit moltes troles sobre el despertar de l'amor o el primer amor, que jo naturalment no penso desmentir... 



Quina cançó creu que podria ser la banda sonora d’aquells dies? Un disc millor, escoltat de cap a cap, un cop i un altre. No com ara, que tot ho vivim escapçat. Per exemple el Rubbel Soul, dels Beatles. 

Per acabar, ens agradaria que ens respongués al que ja ha esdevingut la pregunta de la casa. Quina és la pregunta que mai li han fet i creu important? Ens la pot respondre?

P- Quina és la pregunta que mai li han fet i creu important? Ens la pot respondre?

R- Quina és la pregunta que mai li han fet i creu important? Ens la pot respondre?


Des d’aquí el volem felicitar pel merescut premi alhora que li agraïm el temps que ens ha dedicat. 

Moltíssimes gràcies per la seva generositat i per la seva obra! Aquí ja té una legió de seguidors que esperem noticies seves en breu.

Salutacions i èxits,

La Petita Llibreria

Àngela Sánchez Vicente