dissabte, 28 de maig de 2016

Alex

Os presentamos Alex, la segunda novela de Pierre Lemaitre protagonizada por el comandante Camille Verhoeven.

Ya nos conquistó con “Irène”, en la que os comentamos que Camille vive la vida soñada junto a su amada Irène y a su hijo hasta que un brutal asesinato cambiara su vida por completo. No os diremos la victima pero creo que el título os puede ayudar.

Desde que se conozca la noticia este comandante vivirá un auténtico acecho ya que cada paso que dé o cada movimiento que haga será digno del boca oreja entre su entorno y a la vez en portadas de prensa escrita.

En esta nueva entrega han pasado varios años pero la desaparición de la mujer llamada Alex le llevará a reencontrarse cara a cara con quien cambio su vida para siempre.

Alex está agonizando en un almacén y nuestro amigo Verhoeven lo sabe muy bien así que hay que hacer una carrera contra reloj para salvar su vida y encontrar al sujeto que está detrás de esta calamidad.

Es muy difícil investigar con la mente fría y serena cuando los recuerdos te acechan como sombras alargadas de las que no puedes huir pero con toda su fuerza irá descubriendo el qué, cómo y porqué de esta situación.

Hoy en día la novela negra está en auge y se encuentran títulos por doquier pero lo difícil es toparse con títulos como esté en que la calidad es tan buena y hace un tributo a los grandes del género en pequeños giros que nos los recuerdan.

Una investigación que no roza lo gore y se queda en el negro elegante de las grandes novelas detectivescas, una desaparición que nos encoge el corazón y nos deja sin aliento y un malhechor que parece tener la piel del propio diablo.

El malhechor sí que parece sacado de una historia de terror psicológico pero realmente nunca hay ningún asesino ni villano amable. Su oscuridad lo empaña todo y nos deja cada vez con más interrogantes que sólo nuestro amigo comandante puede resolver.

¿Sabremos quién está detrás de todo esto y sus motivos?

No os perdáis esta gran novela que nos ofrece Debolsillo y descubrid los entresijos de esta gran investigación.

¿Queréis ayudar a encontrar a Alex?

¡Pues venga, a las librerías!

Temps de llum



Per Àngela Sánchez Vicente


Fa pocs dies a casa recordàvem la Barcelona de la postguerra i enunciàvem coses que agradaven a fer als nostres avis. En aquella xerrada vaig fer un gran descobriment, la meva mare de ben petita gaudia de tardes de cinema amb els avis a l’Avinguda de la llum.

En els ulls de la nena innocent era una gran aventura doncs era endinsar-se a dins el cor de la ciutat per veure les seves pel·lícules preferides mentre ben a prop hi corrien trens. Era una excursió i fins i tot aprofitaven la sortida per comprar postals i regalets per la família. Ai, la infantesa i els records que ens deixa!

Per això i la meva passió per la Barcelona més antiga em veig atreta per la novel·la Temps de llum, un retrat sobre la primera galeria subterrània de tota Europa.

La primera novel·la per adults de la Sílvia Tarragó és excepcional; és el compendi perfecte entre l’explicació d’un context social, econòmic i demogràfic de la Barcelona dels anys vint fins als anys noranta combinada amb la apassionant historia de la Júlia, una noieta que esdevindrà la nostra guia per tan particular espai.

Realment posa la pell de gallina com ha canviat el teixit social de la ciutat i la seva escala de valors i tot allò que els mobilitzava. 

Tal i com passa a la Barcelona dels canvis també veiem una vida en les seves diverses etapes. La Júlia començarà l’aventura essent una minyona encisada per la màgia i la llum de les galeries i plana a plana veurem com les seves passions, les seves preocupacions i la seva situació vital es va desenvolupant a un ritme trepidant.

Quan pensem en qui érem o què ens emocionava potser no ens reconeixem o ens sorprenem per tota la transformació que he fet a base de viure la vida i el propi bagatge emocional.

És una novel·la en que els matisos els posen els diferents personatges que surten dels estereotips; la filla dels pastissers, l’aprenent del barber, l’acomodador del cinema, la dona de la perfumeria i els passavolants ens mostraran el valor de la diferencia humana.

És una novel·la que rau d’un indret concret i d’una situació històrica tractada amb respecte i una profunda cura maridat amb una historia personal que ens farà riure i plorar.

M’ha emocionat moltíssim i per aquest fet tampoc us desvetllaré l’historia de la nostra nova amiga.
Creieu-me i aneu a les llibreries a per un exemplar! Us agradarà conèixer a la Júlia i gràcies a Columna i a la seva autora en teniu una cita.

Quina llàstima que les galeries hagin tancat! No hi he anat mai però amb aquesta novel·la és com si m’hagués pogut prendre un cafè amb llet a la seva cafeteria, perfumar-me, gaudir de les pel·lícules clàssiques, vestir-me amb els vestits de les senyores barcelonines i barrejar-me amb la societat d’aquell temps.

És una novel·la que no deixa indiferent! No la podeu deixar escapar!