dimarts, 31 de maig de 2016

Cafè de París



Per Àngela Sánchez Vicente


Us presentem una novel·la intimista, somiadora i que ens mostrarà com la vida ens pot canviar en un instant si ens aferrem als nostres somnis.

A Cafè de París, coneixerem a la jove magdalena, una noia que deixa enrere el seu poble i la seva vida que ja no podrà recuperar. Ella somia amb la música i realment és la seva manera d’expressar-se, de sentir, la seva manera de viure i sobretot el seu refugi davant les adversitats de la crua realitat.

Poc a poc desapareix la Magdalena que cantava a l’hort i neix la Madeleine, la seva versió més professional, enigmàtica, elegant i captivadora que provarà sort com a cantant del Cafè de París.

Coneixerà l’èxit i també les repercussions d’aquest tant negatives com positives.

En una època que la melodia la imposen les bombes de la Segona Guerra Mundial sembla que el seu propi món està més centrat que mai i ella sent que té les rendes del seu destí i de la seva vida per primera vegada.

Francesca Aliern ens dóna una classe magistral sobre narrativa amb una ploma vivaç i emotiva que ens duu a estimar a la Madeleine sense mesures i a entendre la seva vivència en un temps tan convuls.

És com si la pobre Magdalena hagi estat anys i anys tancada a la seva caseta atemorida pel que hi ha a l’exterior i poc a poc ha cregut que allò era el seu camí i pel que estava preparada però d’alguna manera amb els rajos del sol entrant per les finestres somiava desperta en què hi hauria més enllà de tot el que ella coneixia.

Més enllà resulta que hi ha un camí ple de glòria i d’espines per el qual haurà d’aprendre a caminar per tal d’assolir la seva fita.

No us vull desvetllar massa perquè realment és una novel·la que s’ha de llegir i desgranar per poder paladejar cada compàs i gaudir de cada ritme fins teixir la cançó que esdevé la banda sonora de la Madeleine.

M’encanta el fet que la noia evolucioni tant que fins i tot canviï de nom... és impressionant com no hi ha res deixat a l’atzar!

De la mà de Cossetània Edicions vibrarem amb una obra digne de tota tauleta de nit, una obra habitada per una somiadora que tots desitjareu conèixer.

Com acabarà la seva historia? Quin serà el seu llegat?

Coneixeu-la i descobrireu la veritat!

Per mi aquesta cançó la defineix a la perfecció! Sembla feta per ella!