dilluns, 26 de setembre de 2016

La noia que ho tenia tot



Avui, em costa molt trobar les paraules adequades per parlar-vos de la darrera novel·la que m’ha costat llegir ja que m’ha encongit el cor de mala manera.

Amb una portada contradictòria La noia que ho tenia tot sembla un títol força positiu que contrasta amb la il·lustració d’una rosa negra que l’acompanya, un color funest, de dol i pena que alhora que li dona força al propi títol ens mostra que no tot és el que sembla, que rere aquesta portada se’ns amaga una novel·la dura, amb veu pròpia i amb un personatge femení complex que madurarà de cop i que finalment tindrà la força i el coratge de mostrar la veritat al món.

L’autora Jessica Knoll va guardar un secret propi durant disset anys i que arran d’escriure aquesta novel·la va aconseguir amb el seu èxit aclaparador una mica de revenja.

Amb només quinze anys va patir una violació i durant dos anys va haver de compartir escola amb els seus tres violadors, el tema va quedar en l’oblit de molts però mai silenciat en la seva ment, ara li ha donat veu a l’Ani FaNelli, una jove amb una vida de somni de cara al món, però la veritat del que va patir en la seva adolescència està sortint del racó de l’oblit.

Tot i que l’autora juga molt amb la ironia i amb tocs d’humor negre, el que realment està mostrant és una realitat social on les víctimes d’assetjament callen per por i vergonya, transformant les seves pròpies vides en una ombra del que haguessin pogut ser i deixant els seus botxins lliures de pena.

Una autoprotecció que protegeix el culpable i encara ensorra més a les víctimes, però reconec que l’Ani FaNelli és una heroïna, triga el seu temps però a la seva manera s’enfronta als seus pitjors malsons i s’allibera amb la veritat.

Amsterdam llibres ens presenta una novel·la de veritat, que posa la pell de gallina, que frapa i a l’hora és una denuncia social, aquí us deixo les primeres planes per que pugueu jutjar vosaltres mateixos.

Una obra brillant en tots els seus aspectes, tant en la forma com en el fons, en la veu de la seva protagonista i els personatges secundaris. Espero que descobriu la veritable Ani, la que viu amagada dins un capoll que ha anat construint amb el temps i que està a punt d’eclosionar.

Com molt bé ens diu la contraportada una novel·la que segueix el camí de “Perduda” o “La noia del tren”, noves veus per a noves lectures.