divendres, 28 d’octubre de 2016

Els ossos soterrats



Per Àngela Sànchez Vicente


Avui de la mà d’en Silvestre Vilaplana us presentem una obra de la que encara creiem que no ens hem reposat. Tota a la redacció tenim un punt a destacar diferent als altres i realment només ens posem d’acord al parlar de la grandesa estilística de l’autor i la serietat en la que tracta un tema tan sensible i alhora important per la historia personal i la historia conjunta de tot un territori.

Sembla mentida que encara avui hi hagi víctimes de guerra que no sabem on descansen i que hi hagi famílies que reclamen i les administracions competents es dediquen a donar l’esquena i prefereixen no tocar temes problemàtics.

No es just. A part que els que varen morir tenen el dret d’un enterrament digne i un acomiadament amb els seus familiars hem de pensar en la seva família i els amics de la seva quotidianitat que no poden trobar la pau sense trobar-los a ells.

A Els ossos soterrats, una novel·la que s’emmarca en el gènere negre i també a l’històric ens situa a la Valencia de la Guerra Civil.

Setanta anys més tard, la Júlia, arqueòloga de professió i justiciera de cor, trobarà els cossos de cinc homes dels que intentarà esbrinar la seva identitat i posar llum sobre les ombres de l’oblit.

La feina no serà ni fàcil ni agraïda i potser la lectura resulta una mica dura però reflexa al cent per cent una realitat que no hem d’oblidar. És un llibre que ens mostra com la memòria històrica és passat que vol esdevenir present i ensenyar-nos allò que passava com si fóssim testimonis pròxims a una època no tant llunyana.

Rebrà coaccions i amenaces, poc recolzament de l’Església però també la necessitat de les famílies per tancar un capítol dolorós de les seves vides.

Aquesta noia no defallirà ni es doblegarà a les recomanacions dels poderosos i s’aixecarà com la veu de la justícia.

No és estrany que sigui el III Premi Memorial Agustí Vehí, ens ha deixat a tots ben bocabadats i preferim no desvetllar-vos massa cosa més. 

El que heu de fer és anar a la col·lecció de Crims.cat i fer-vos amb un exemplar. De ben segur que us agradarà i us farà pensar.

És dels llibres que no deixen indiferent i això és el que importa.

 Des d’aquí felicitem a l’autor, a Alrevés i al somni de Crims.cat per una tan bona feina i només ens manca desitjar-los que segueixin treballant en aquesta direcció molts i molts anys més.