dimarts, 26 de setembre de 2017

La voz de los árboles



Por Ángela Sánchez Vicente


Si sois amantes de las novelas que os sacuden y os dejan el corazón lleno de sensaciones os tenéis que lanzar al nuevo éxito de la aclamada Tracy Chevalier.

Después de su éxito mundial con La joven de la perla y con una pasión por las letras y las historias movilizadoras llega con un canto a la vida y a la naturaleza.

En La voz de los árboles descubriréis a una familia que a través de los árboles y más concretamente a través de sus manzanos extienden sus raíces y sus hojas para contarnos su legado familiar a la vez que un marco histórico muy concreto documentado a la perfección y con suma meticulosidad.

La familia Goodenough deja atrás la Nueva Inglaterra del siglo XIX para instalarse en los pantanos de Ohio. Sólo se llevarán con ellos las ramas y semillas de sus manzanos, ese emblema de su familia.

Emblema de la tierra que aman y en el que de alguna manera han escrito su nombre y su suerte empapando sus raíces de sudor, lágrimas y algo de su propia sangre.

Han crecido a la sombra del manzano y éste ha sido testimonio de todas sus alegrías y sus penas. Nunca esperaron que las manzanas pudieran llegar a sembrar diferencias entre ellos.

James adora las manzanas dulces pero Sadie prefiere refugiarse en la sidra, desde este punto que parece no tener retorno se erige un cisma en la familia que los afecta a ellos mismos y a sus hijos.

Robert, el pequeño de ellos desplegará su historia en California donde se ve obligado a marchar por distintas circunstancias. Él y su nuevo amor de la mano de una entrañable cocinera le conducirán a poseer y cuidar preciosas secuoyas.

Poco a poco sus verdades salen a la luz en una novela que planta una semilla en nuestro imaginario y crece sin límites hasta la última página, hasta convertirse en un gran árbol que ha crecido sano y con gran belleza pues la autora tiene la fórmula secreta para construir historias que nos enamoran y nos hacen reflexionar sobre la valía humana y nosotros mismos.

No se puede salir ileso de esta lectura.

Las historias personales se despliegan a medida que avanzamos con un ritmo sutil que a la vez acompaña el contexto social e histórico americano centrado en la fiebre del oro.

Es una obra de oro que merece su reconocimiento y será una de las mejores novelas de este otoño.

Parece simple construir a través de un elemento que se convierte en protagonista toda una historia pero sin la maestría de la autora y su facilidad a la hora de crear aventuras situadas en espacios y tiempos concretos no sería posible.

Desde la historia bíblica de Adán y Eva, el cuento de Blancanieves de los hermanos Grimm o Las tres manzanas de oro de Nathaniel Hawthorne no habíamos tenido entre manos una novela tan impactante a través de este elemento.

De la mano de Duomo podemos disfrutar de la novela del otoño.

¿A qué esperáis?

Una ración de tarta de manzana y un zumito de este fruto son los compañeros perfectos para esta lectura tan profunda e inmensa.

¡No os la perdáis!


dilluns, 25 de setembre de 2017

Rutes literàries de Barcelona



Aquesta vegada m’haureu de perdonar, he trigat més del que volia per presentar-vos aquest exemplar imprescindible, però amb la seva lectura no n’he tingut prou i l’he hagut de viure.

L’Editorial Meteora ens presenta un recull de Rutes literàries de Barcelona signada per Maria Nunes, una amant de les lletres que es viuen, es trepitgen i respires.

En aquest recull trobareu quatre rutes per descobrir quatre grans de la literatura catalana, racons perduts entre carrerons de la ciutat i novel·les que no haurien de mancar mai entre les nostres mans.

La primera ruta ens portarà de la mà a la Barcelona dels Àustries i la Inquisició (s.XVI) amb Teresa Juvé i la seva novel·la “La Trampa”. Aquesta ruta l’hem fet en família, els seus racons ens han transportat a la infantesa a part dels apunts de la novel·la, aquesta ruta es centra en el casc antic de la ciutat, un barri que personalment he viscut des de petita, la meva mare va néixer davant la Catedral, els avis es van casar a la Basílica dels sants Just i Pastor, la mare va ser batejada a la Catedral i es va casar a l’Església de Santa Anna, anar a comprar els dissabtes a Santa Caterina i els diumenges prendre uns calamars a la Plaça Reial era un costum que es va traduir en tradició.

Amb aquesta ruta he descobert moltes curiositats que no sabia i he vist amb altres ulls allò que era un record a grans pinzellades amb detalls puntualitzats i contextualitzats en una prosa que vaig gaudir fa anys.

La segona ruta ens porta a la Barcelona del s. XIX amb la prosa de Narcís Oller “La papallona”, “La febre d’or” i “Pilar Prim”, tres rutes que es poden fer juntes o per separat, una joia com la nostra Rambla que tots portem al cor.

La tercera ruta ens transportarà a la Barcelona del s.XX (dècada dels anys 20) de la mà de Josep M. de Sagarra amb la seva gran novel·la “Vida Privada” i la darrera ruta ens apropa a la Barcelona del s.XX (els anys de la grisor) de la mà de Montserrat Roig amb les seves novel·les “Ramona, adéu” i “El temps de les cireres”.

Aquest volum és com un revulsiu, si feu les rutes descobrireu unes lectures on la nostra ciutat és transforma en un personatge principal, si ja coneixeu les novel·les us hi endinsareu com uns nens amb sabates noves.

Crec que ja he parlat amb el cor, ara toca ser més formal i parlar del volum en si, un exemplar viu on al principi de cada ruta literària se’ns presenta l’autor i es contextualitza la novel·la, a cada parada de la ruta es marca el punt de la novel·la, ens cedeix el fragment i l’autora ens regala allò que és bo saber i molts no sabem.

Al llarg del volum trobarem breus il·lustracions a blanc i negre, com apunt fets davant el que se’ns vol mostrar signades per Josep Maria Farré Mateu, qui amb traços i detalls retrata el passat i el present d’una gran ciutat i per a ments curioses rere cada ruta trobareu una amplia bibliografia per a descobrir-ne més.

I si sou una mica despistats, al final del volum trobareu un planell per a cada ruta.

Només puc remarcar que aquest exemplar és viu i us vol acompanyar per una ciutat construïda per paper i tinta. I com a docent una excel·lent aposta per els estudiants de literatura catalana.


diumenge, 24 de setembre de 2017

La vida sense la Sara Amat



Us presentem el Premi Sant Jordi 2015 i realment us el recomanem d’una manera molt vehement per diversos motius: la trama original i altament addictiva, la prosa encisadora del seu autor, la humanitat i generositat d’en Pep Puig... podríem fer una llista de punts forts de la novel·la i no acabaríem mai.

Un dels grans poders que amaga la lectura de La vida sense la Sara Amat és que el podem classificar i ordenar amb aquelles novel·les que no deixen indiferent al lector i convida al diàleg posterior. Nosaltres, tot l’equip de La Petita Llibreria l’hem llegit i hem extret grans sentències i idees que sense aixafar-vos la trama us intentarem explicar a continuació.

El tret de sortida de l’aventura al passat, en els dies d’estiu que la Sara Amat era una petita entremaliada que cercava noves experiències i trencar amb tot allò que l’envolta.

Un dia assolellat en que va sortir a jugar a cuit a amagar amb els seus amics ja no va tornar, va desaparèixer deixant un buit que molts han sabut omplir però d’altres no i encara la recorden com si el sol d’aquell estiu encara els cremés la pell.

El narrador de la historia és en Pep, l’únic que sap que no va desaparèixer aquella nit sinó que es va colar a casa seva. No hi va estar massa temps allà amagada però hi van passar les suficients coses com per deixar una empremta massa profunda a la memòria del nano.

Pot un record abastir-nos tota la vida? Poden uns pocs dies donar sentit a tota una existència?

En Pep era un nano enamoradís, obedient i potser amb una mancança d’objectius i ella era massa tabalot, un cul inquiet, una fugitiva.

Què n’és ara de la Sara? I d’en Pep?

De la ploma àgil d’en Pep Puig brolla una historia que ens deixarà sense alè i ens farà reflexionar sobre la condició humana, sobre el passat, el futur i els paper dels records a la nostra vida.

Sobre una trama que és molt interessant i amb pocs precedents crea uns protagonistes amb molt de caràcter i uns sentiments que van evolucionant de manera brutal tot emmarcant-ho en uns escenaris on tots ens hi podem sentir propers.

La seva gran empatia i el llenguatge de la novel·la fan que un cop l’obres no saps com però ja et sents part de la historia i no en pots sortir fins que giris la darrera plana.

Deixareu escapar aquesta gran novel·la que ens ofereix labutxaca?

Sabeu que no som massa de recomanar premis perquè a vegades ja se sap allò que diuen “agafa fama i posa’t a jeure” però en aquest cas no és així, és una novel·la interesant, única i ens despertarà de la nostra quotidianitat.

Jo en el vostre lloc no ho pensaria massa i aniria a buscar-lo i m’endinsaria a la historia d’aquets dos nanos que han crescut en direccions oposades però amb un mateix punt de sortida.


dissabte, 23 de setembre de 2017

Todas las canciones de amor que aún suenan en la radio



Hoy nos reencontramos con la segunda entrega de la trilogía sexi, picante, controlada, herida y amada “Todas las canciones de amor” de Cristina Prada, autora que nos sedujo con su primera entrega “Todas las canciones de amor que suenan en la radio” donde conocíamos al implacable Ryan Riley, un ejecutivo poderoso, rico e increíblemente sexi con un corazón que parecía cerrado a cal y canto y a su talón de Aquiles, la joven Maddie quien hace que el mundo tiemble a sus pies y del mismo modo que logra derretir sus ansias también le bloquea en cierta manera.

En Todas las canciones de amor que aún suenan en la radio nos reencontraremos con su montaña rusa emocional particular, entre ellos saltan chispas, pero el carácter de Ryan hace que las cosas entre ellos siempre estén al límite de las circunstancias, en cierta manera son la personificación de la regla que dice que del amor al odio hay un solo paso.

En esta entrega parece que empiezan a encontrar más puntos en común entre ellos, a excepción de la oposición a su relación de las familias y los amigos, y del muro que crea Ryan entre ellos cuando no se sale con la suya, suerte tiene Maddie de sus buenos amigos Alex, James y Lauren, tres ángeles de la guarda que intentaran ser un hombro en el que llorar y un ancla donde agarrarse para recuperarse.

La prosa fluida, los diálogos rápidos, la ironía fina e incluso un poco de mala leche hacen de esta entrega un buen punto de equilibrio entre la primera donde todo es explosivo y la siguiente que nos mostrará el final, para bien o para mal, de la pareja.

Una erótica del poder al estilo de otras trilogías parecidas pero que a mi modo de ver le da el plus de dar más carácter a la protagonista femenina y a la familia, cierto que hay muchas sombras que no se desvelan por el momento, pero por primera vez Ryan se encontrará entre la espada y la pared y deberá decidir con el corazón.

Booket nos presenta en su colección la erótica  un duelo entre titanes y fuerzas de voluntad, ella intenta alejarse de él, él quiere atraparla de nuevo

Los obstáculos formaran parte de su relación y cuando las aguas parecen mansas siempre hay alguien que hace levantar la marea de sentimientos, dicen que la lengua no tiene huesos pero que es capaz de romperlos, no hay nada que hiera más que las palabras pero a veces hablar y decir esas palabras hace que dos corazones puedan llegar a comprenderse.

Un título muy apropiado para una historia donde los puntos altos y bajos vienen marcados por su propia banda sonora.