divendres, 31 de març de 2017

Entrevista David Cirici



Avui un dels autors que més us hem recomanat torna amb una grandiosa nova novel·la. En David Cirici comparteix el merescut Premi Sant Jordi 2016 i ens regala la oportunitat de tenir entre mans el seu talent i poder de paraula gràcies a El setè àngel.


Sota una portada molt significativa ens presenta a un pare i un fill i sobretot el lligam emocional que hi ha entre ells. 

L’Ernest s’embarca al seu veler amb el Marc, el seu petit vailet juntament amb la seva parella i el fill d’aquesta. Fins aquí tot va bé i inclús podem dibuixar a la nostra ment la imatge d’un dia idíl·lic però tot es girarà en el moment en que el veler topa amb les restes d’un naufragi i en Marc cau a l’aigua. 

Ja no el tornen a veure i els sentiments del pare són un còctel de culpa, por, pena, desesperació i incredulitat que el duran a perdre’s en si mateix.

Què és un fill sense el seu pare en un context tant diferent al que està acostumat? Què és d’un pare que creu que ha “matat” al seu fill? 

És tan emotiva que entraríem a la novel·la a plorar amb ells, a consolar-los i a desvetllar-li al pare la veritat però ens queda una esperança: Es retrobaran? 

Aquesta pregunta només la podreu respondre si llegiu aquesta gran novel·la que ens ofereix Proa

Però per conèixer millor el seu autor no hi ha res com cedir-li la paraula.

Quina és la qualitat que més aprecia en un escriptor? I la que menys? M’agrada la profunditat humana i no m’interessa gens el didactisme, la intenció moral. 

Un llibre que t’hagi inspirat és...  La carretera”, de Cormac MacCarthy 

Què és imprescindible a l’hora d’escriure per a tu? Disposar de moltes hores seguides. M’és impossible treballar amb interrupcions, ara una horeta, ara una altra.

Què t’agradaria saber fer millor? Ah, si ho sabés! Però vaja, potser em convindria ser més pacient, ser capaç de fer més versions, més canvis, més millores.

Com t’agrada relaxar-te? Caminant per la muntanya. 

Ens podries dir un personatge històric o actual al que admiris? Històric, Isaac Newton. Actual, J.M. Coetzee

Quina seria la teva frase per penjar a la paret? Llibertat! 


Havies imaginat mai guanyar el Premi Sant Jordi? Ho havia desitjat. És gairebé un somni d’infància. Quan era petit els meus pares sempre compraven les novel·les que guanyaven el Sant Jordi, i jo pensava que algun dia seria escriptor i potser el guanyaria! Però, de gran, ja no hi confiava gaire! Ha estat inesperat.

Com imagines la diada d’aquest any? Espero que sigui un gran dia, i que la gent torni a la lectura de llibres originals escrits en català. 

Aquesta novel·la és altament sensible. Creus que l’amor de pares i fills és el motor més fort? És una de les coses més màgiques, més instintives, més certes. La compartim amb els primats i amb molts altres animals. És la vida. Per això ens provoca tanta felicitat i tan dolor. 

La història dels refugiats surt com a marc de la historia del fill. Creus que pot ser una lectura en que de manera discreta mostres una part més real i analítica d’aquest succés? Totes les novel·les situen els personatges en un context històric. Crec que la crisi dels fugitius de la guerra és el nostre context. Aquesta crisi, i el populisme...

Havies pensat en algun altre final per la novel·la? Com que la novel·la es resol a la darrera línia, era ben fàcil pensar en altres finals. Però crec que el que proposo és el que demanava la història.... 


Creiem que ets dels pocs autors que saps escriure per joves i adults de manera concreta i respectant al lector oferint-li una obra excel·lent. Creus que aquesta obra una mica suavitzada podria ser juvenil? Absolutament. I no cal suavitzar-la. És una història amb moments durs, però res que no sàpiguen els més joves. Ho veuen als noticiaris!

Per tu quin públic és més atraient? Mai no penso en aquests termes... Jo diria que cada història em porta a un públic, però de fet qualsevol dels meus llibres per a nens funciona molt bé llegit per un adult. Per a qui escrivia Dickens? 

A l’actualitat hi ha molts escriptors mediàtics o d’altres que ni tan sols són ells els qui escriuen els seus llibres. Creus que els escriptors de veritat com tu, aquells que en lloc de sang tenen tinta, s’han de justificar massa sobre la feina que fan? Que cadascú faci el que li sembli bé. En tot cas el que em preocupa és que els lectors tendeixin a triar les seves lectures en funció del grau de coneixement que tenen de l’autor, encara que sigui futbolista, actriu o presentador de la tele.

Creus que ser escriptor avui en dia és més fàcil perquè gràcies a les xarxes socials hi ha més interacció amb els lectors? Potser les xarxes ens donen més visibilitat, però també passa que el temps que dediquem a les xarxes en pren temps de lectura... Complicat, tot plegat.

Tens algun nou projecte que ja va prenent forma? Sempre! Una novel·la d’amors impossibles. Estic buscant el punt de vista, la manera d’explicar una història d’amor i humor.

Per tu quina és la millor compensació: l’èxit de vendes, l’acceptació de la crítica o el reconeixement del teu públic? Que la gent que em llegeixi pensi que ha valgut la pena llegir aquest llibre. I hi pensin. Ni que sigui una estona. Que els quedi una sensació. Un neguit. Alguna cosa.

Si et prohibissin escriure... a què et dedicaries? Em faria contador d’històries. De poble en poble. De ciutat en ciutat. Literatura oral. Com ha estat la literatura durant segles.

Per acabar ens agradaria que ens responguessis a la pregunta de la casa que ja deus conèixer: Quina és la pregunta que mai no t’han fet i creus essencial respondre? Ens la respons?

M’agradaria que em preguntéssiu si crec en alguna cosa, si professo alguna creença. Respondria que sí: crec que el Tirant es fica al llit amb Carmesina, que el Quixot es baralla amb els bocois de vi, que la Bovary i la Karènina se suïciden, que Leopold Bloom menja ronyons amb flaire d’orins, que Gregori Samsa es desperta convertit en un escarabat i que la Colometa vol matar els seus fills amb una ampolla de salfumant. 



Moltíssimes gràcies pel teu temps. Et desitgem l’èxit que mereixes!

Àngela Sànchez Vicente

La Petita Llibreria


dijous, 30 de març de 2017

El setè àngel



Per Àngela Sánchez Vicente


Avui un dels autors que més us hem recomanat torna amb una grandiosa nova novel·la. En David Cirici comparteix el merescut Premi Sant Jordi 2016 i ens regala la oportunitat de tenir entre mans el seu talent i poder de paraula gràcies a El setè àngel.

Sota una portada molt significativa ens presenta a un pare i un fill i sobretot el lligam emocional que hi ha entre ells. 

L’Ernest s’embarca al seu veler amb el Marc, el seu petit vailet juntament amb la seva parella i el fill d’aquesta. Fins aquí tot va bé i inclús podem dibuixar a la nostra ment la imatge d’un dia idíl·lic però tot es girarà en el moment en que el veler topa amb les restes d’un naufragi i en Marc cau a l’aigua. 

Ja no el tornen a veure i els sentiments del pare són un còctel de culpa, por, pena, desesperació i incredulitat que el duran a perdre’s en si mateix.

En la desconeixença del pare trobem al historia del Marc que ha estat rescatat per unes famílies que provenen de Síria i l’Afganistan esdevenint un refugiat més.

D’una manera magistral i intercalant els sentiments i les emocions de pare i fill seguim ambdues histories plenes de sensibilitat i amor. Què és un fill sense el seu pare en un context tant diferent al que està acostumat? Què és d’un pare que creu que ha “matat” al seu fill? 

No només hi ha tristesa en els seus cors sinó que molts interrogants sobre l’altre brollen incansablement.

El que destaca de la novel·la és l’evolució psicològica i la capacitat de resiliència per part dels protagonistes. No és una novel·la exclusivament sobre els refugiats tot i que en desgrana factors molt importants i sobretot ens l’apropa d’una manera diferent i molt més analítica per ajudar-nos a entendre el context que està vivint en Marc.

Es tan emotiva que entraríem a la novel·la a plorar amb ells, a consolar-los i a desvetllar-li al pare la veritat però ens queda una esperança: Es retrobaran? 

Aquesta pregunta només la podreu respondre si llegiu aquesta gran novel·la que ens ofereix Proa

Es una novel·la intimista, introspectiva i que treballa molt amb el món interior i reflexiu de cadascú. Val la pena perdre’s en les seves planes.

Si ja heu llegit altres novel·les de l’autor com “Zona prohibida”, “La decisió d’en Viggo” o “El lladre del Guernica” veureu com segueix essent un mestre del paper i la tinta i si encara no sou seguidors de ben segur us agradarà i cercareu títols anteriors.

És una obra que mereix el reconeixement obtingut i demà us oferirem l'entrevista amb l'autor.


dimecres, 29 de març de 2017

La hermana tormenta



Siete hermanas, siete destinos,
Un padre con un pasado misterioso.

Si Lucinda Riley nos dejaba casi sin palabras con la primera entrega de la saga de “Las siete hermanas” dando la voz y presencia de la hermana mayor en “La historia de Maia”, hoy llega para desbocarnos el corazón con su segunda entrega La hermana Tormenta, donde conoceremos a Ally, una joven que está preparándose para participar en una de las regatas de yates más peligrosa del mundo junto a Theo, otro participante que parece tener algo más que ordenes náuticas con la joven.

Ally nos muestra su gran corazón desde el principio cuando sin quererlo es la única que presencia el entierro de su padre contra sus deseos.

Tal y como sucedió con Maia, Ally recibe su carta, donde parte de su pasado se revelará y sacudirá su presente deteniéndolo del todo y dándole un nuevo rumbo, su nueva brújula la llevará hacia el frio de Noruega donde una música muy especial la envolverá.

Siguiendo la estructura de la anterior, en esta entrega se conjugaran la vida de Ally, en el hoy y la de la joven Anna Landvik, una voz prodigiosa a quienes sus padres mandaran a la capital con un tutor para llegar a ser una de las grandes voces de su país.

La autora presenta a la perfección la situación de Ally, como está con su figura de una ranita y un relato en noruego descubrirá la historia fechada en 1875 y que paso a paso en su camino la unirá no solo a Anna y a Jens, sino que se irá complementando con personajes reales como Edward Grieg, autor de la suite “Peer Gynt” escrita por el dramaturgo Henrik Ibsen.

La autora juega muy bien con los contrapuntos, crea dos protagonistas solidas por sí mismas y las equilibra de tal manera que ninguna destaca por encima de la otra, dos historias separadas en el tiempo pero que se irán conjugando mostrándonos la cultura, la música, la sociedad de dos Noruegas distintas siendo la misma a su vez.

Magistralmente presentada, la autora da los suficientes puntos de anclaje a esta historia por si no habéis leído la anterior, básicamente se pueden leer de manera desordenada, dado que sus protagonistas serán en cada novela una de las hermanas, eso sí, tened entonces en cuenta de no leer las primeras páginas que la autora nos regala al final sobre la siguiente entrega.

Plaza & Janés arriesga en una saga de siete libros, dicho así parece poca cosa, pero os aseguro que con su prosa fluida, su capacidad de descripción y unas historias muy humanas, esta saga es un acierto asegurado.

Os dejo aquí sus primeras páginas para que conozcáis a Ally y os sintáis tentados a acompañarla en su búsqueda, no solo de su pasado, sino de su presente y futuro.





dimarts, 28 de març de 2017

CARAVAL



Magia y realidad, ilusión e imágenes tras el cristal, fantasía, sueños y pesadillas, horrores, pérdidas y reencuentros, verdades y mentiras, colores y blanco y negro, deseos concedidos como maldiciones y deseos no deseados, romances y desamores, estas son solo algunas cosas de las que podréis disfrutar al participar en el mundo de la ilusión de CARAVAL.

Caraval no es un lugar, es la mejor troupe de magos, ilusionistas, bufones y de todos aquellos que llevan dentro de sí la ilusión y el deseo. Una vez al año y durante solo una semana, en un lugar distinto cada vez se celebra Caraval y este año tiene dos invitadas muy especiales.

Scarlett y Tella son dos hermanas que viven bajo el yugo de su padre, tras la muerte de su madre esté se aferró a su poder y con malas artes y más de un golpe tenia a las hermanas aterrorizadas. Desde pequeñas y tras las historias que les había contado su abuela ambas habían querido asistir al espectáculo, pero año tras año no recibían respuesta, hasta que una semana antes de la boda de Scarlett con un desconocido reciben tres invitaciones.

Julián es el tercer invitado, un joven marinero, más bien pirata que las lleva hasta la celebración y que se convertirá en una pieza clave para poder cerrar un círculo de secretos y mentiras.

Todo empezará con la desaparición de Tella y como su hermana se lo jugará todo por rescatarla.

Siempre se ha dicho que todo tiene su lado bueno y su lado malo, que los cargos llevan sus cargas y que los deseos pueden salir mal en mil maneras distintas. Stephanie Garber crea con una pluma nueva un mundo lleno de fantasía y realidad, con lecturas profundas pero a su vez una maravillosa historia donde el amor fraternal será su puntal.

Una novela juvenil que ganará muchos adeptos en rangos de edad más altos dado que en su complicación, en sus giros argumentales inesperados, en la creación de unos personajes contrapuestos, solidos, creíbles dentro de sus mentiras hace de su lectura una adicción que os llevará muy lejos con vuestra fantasía.

Planeta nos presenta una novela para todos aquellos que quedaron con ganas de más tras “Los juegos del hambre” y donde la magia adquiere tonos de venganza.

Un billete a la fantasía que espero tenga segunda parte, me he quedado con ganas de saber el precio a pagar por Tella, quizás estamos frente a una saga donde un juego muy peligroso se fragua bajo un sombrero de copa y unas rosas rojas como la sangre.

Aquí os dejo sus primeras páginas y si el señor Legend, amo de Caraval tiene a su bien hacer, os invitará a participar en sus juegos.