divendres, 20 de gener de 2017

Landon. Ara i sempre



Ara i sempre és el darrer títol d’Anna Todd amb el qual tanca la bilogia Afteriana d’en Landon que va començar amb “Tot per tu” i ens situarà a les acaballes de la saga “After”.

Un títol molt ben triat de la mateixa manera que l’autora juga amb el símbol de l’infinit, el lector mentre passa pàgines de manera àgil i amena va deixant enrere l’ara del moment per arribar al sempre que quedarà al seu record, de la mateixa manera que els nostres protagonistes viuran el seu present per donar finalment un pas al seu futur.

Per fi descobrirem com és en Landon de veritat, la seva capacitat de lluitar pel que vol i la seva necessitat de suportar sobre les seves espatlles el pes del seu món i par del dels altres.

D’altra banda comprendre’m la Dakota i admirarem encara més la Nora, aquella jove que s’ha enamorat d’en Landon i que el vol deixar anar per no carregar-lo amb els seus problemes, uns problemes causats per una rebequeria del passat amb conseqüències tràgiques que li marquen el present en una gàbia i que si és valenta i confia en el seu cor serà capaç d’obrir-ne la porta.

Si us pregunteu per la Tessa i en Hardin només us diré que són uns secundaris de luxe i que aporten la seva pròpia espurneta d’alegria i dolor.

Aquest volum que ens ofereix Columna es llegeix encara més ràpid que l’anterior, té un final tancat i no deixa gaire a la imaginació, també és cert que entre les seves planes s’amaga més sentiment profund, empatia i dolor, però val molt la pena per lligar les histories dels quatre personatges.

Aquest volum a més també ens regala les seves darreres planes al lector, per customitzar-lo, crear la nostra pròpia playlist, la llista dels llibres que ens agraden o els llocs on voldríem viatjar, una experiència de tres-cents seixanta graus, i a més si us fixeu a la solapa, podeu retallar el vostre punt de llibre que us acompanyarà en les vostres properes lectures.

Sabeu que no m’agrada copiar paràgrafs de les novel·les, però en aquestes poques línies podeu copsar-ne la seva profunditat:

“De vegades és la tragèdia el que ens uneix. El vincle sembla irrompible però, de vegades, entre les llàgrimes i el sofriment d’un ganivet que esculpeix els records dintre teu, trobes una guspira de llum. La més petita de les guspires pot encendre un foc només amb un frec de felicitat...”

Aquí us deixo les seves primeres pàgines i us voldria fer una recomanació a tots aquells que sou llaminers, prepareu-vos per llepar-vos els dits.