dissabte, 25 de març de 2017

Els àngels de gel



Us presentem Els àngels de gel, un thriller psicològic que us deixarà de pedra!

Situem-nos a la Barcelona d’inicis del segle XX, en un sanatori ple d’ombres gòtiques que impregnen tot el que allà hi succeeix. Un cop ja estem allà dins podrem anar a la recerca del nostre protagonista; en Frederic és un jove psiquiatre que nota com la seva feina i la seva vida personal cada cop estan més lligades per aquell espai.

La seva estimada va viure anys enrere en aquell indret, quan encara no era un sanatori sinó un internat per nenes de bona família. Aquell internat on ella va viure va ser víctima de les flames en un implacable incendi.

Les ombres de les gàrgoles i l’estructura és l’únic testimoni que pot ajudar a aquest jove a apropar-se a la Blanca i a descobrir que va passar realment.

La ploma d’en Toni Hill ens mostra les dues cares de la moneda de l’ésser humà, des de la bondat més sincera fins al despotisme i la foscor, des de l’honestedat fins al valor de la mentida i els enganys.

Moltes preguntes s’aniran creuant en el seu camí en una atmosfera lúgubre i molt misteriosa però amb la seva força vital i amb la set de veritat anirà responent tots els seus enigmes.

Obsessions i una gran venjança van marcar el passat de tan inhòspita i freda casa però... Perquè? Com? Qui?

Aquest analista descobrirà racons de la ment que fins ara creia que no existia però amb tots els seus coneixements no se li resistiran els interrogants que se li van presentant.

El cor de la blanca és el seu motor i el seu destí però ara que sap tants misteris ha de tancar les velles histories encara que siguin doloroses per poder enfrontar un futur on la llum i la veritat en siguin les protagonistes.

Realment m’ha deixat bocabadada i no us desvetllaré gaire cosa més, ja ho sé, us he dit molt poca cosa sobre la trama en si però és tan immensament perfecta que cada detall hi és per alguna cosa i per detonar una altre pista. Res és atzarós en aquesta gran obra. 

La meva recomanació és que aneu a la llibreria i agraint a Debolsillo per apostar per aquesta misteriosa aventura us submergiu en ella i us deixeu captivar per la seva essència.
Si us feu amics dels protagonistes els podreu ajudar a trobar el camí de la veritat.

Jo crec que us necessiten! Vinga, ajudeu-los!

El somriure de Darwin


Costa molt traslladar a unes breus paraules tot el que la millor dama de negre catalana transmet en les seves novel·les, on la humanitat o no tanta, les virtuts i els defectes, els crims més esfereïdors i la sang vesada traspuen plana rere plana arribant a l’ànima de cada lector.

Anna Maria Villalonga torna a sorprendre amb un nou títol a la col·lecció de Llibres del Delicte, personalment em va encisar amb “Les veus del crim” on ens trobem davant dotze converses amenes, disteses, on l’entrevistadora mostra un gran coneixement de cada autor i de les seves obres, una tertúlia que deixa al lector amb ganes de més, on descobrirà nous lectors i obres que potser li havien passat per alt, “Elles també maten” una novel·la apassionant on es deixa emportar per la tinta negra que porta a les venes, “La dona de gris” on els lectors s’endinsaran en una novel·la on es conjuren la rutina i un fet desencadenant que canviarà la vida d’un somiatruites, té cura de la organització de “Noves dames del crim” on ens regala un breu relat i avui ens vol presentar El somriure de Darwin.

Una novel·la amb un rerefons generacional, on tres personatges creuaran les seves vides de manera curiosa i on les llàgrimes s’escaparan de les seves paraules.

Sé que us estic presentant una novel·la negra, que m’hauria de centrar en aquest fil conductor, però no puc, s’ha superat a si mateixa creant uns personatges tan reals, mundans i detallats que m’han deixat fora de combat.

En Max és un home gran que viu al carrer, un carrer de Barcelona qualsevol amb la companyia del seu estimat gos, la Noemí té els cabells vermells, és una jove treballadora que no vol mirar enrere i l’Ivan és un inconformista nat, res es prou bo ni res està prou bé.

Aquest tres personatges són com són degut al seu passat, porten l’empremta dels seus pares a la seva manera de fer o de portar-ne la contra, un fet que m’ha recordat un joc de paraules amb el nom d’en Darwin del títol i el del pare de les teories de l’origen de les especies i com aquestes evolucionen amb els aprenentatges adquirits de generacions passades. Un detall fi que podria passar sense més importància però que m’ha agradat.

Una novel·la profundament psicològica, amb una estructura desconstruïda on el fet d’un argument d’assassinat amb el seu testimoni presencial i un condemnat, ja sigui culpable o no, mostra no tan sols la tristesa de la soledat en una societat immensa, sinó de la injustícia moral i del prejudicis.

Us ven prometo que el final m’ha deixat un regust amarg a la gola i m’ha obert els ulls a veure la nostra Barcelona des d’un punt on acostumem a girar el cap.