divendres, 14 d’abril de 2017

Per Sant Jordi misteri i una rosa negra (2017)



El negre és relaciona amb la foscor, el dolor i la tristesa, però també denota poder, misteri i estil, sense oblidar que simbolitza la mort i el dol. Per això mateix us animem a regalar-la amb una bona novel·la negra. 

 


Ens enfrontem a la novel·la negra guanyadora de VIII Premi Crims de Tinta 2017 Temps de rates d’un autor que per a mi és més un amic i un gran encantador de serps amb la seva vessant d’editor a “Llibres del delicte” com amb novel·les anteriors com: “Independència d’interessos”, “Els silencis dels pactes”, el seu relat a “La reina de diamants” o “Contra l’aparador”.

Primer de tot i saltant-me tot el protocol d’una ressenya us vull parlar del nostre Marc Moreno, un home lluitador, positiu, intel·ligent, amb una gran visió de futur i una mica inconscient al saltar al buit amb una editorial de proximitat que ha resultat ser tot un èxit tant en autors, en títols com amb una gran qualitat.

Aquest és l’home, l’escriptor i l’editor que amb gran reconeixement de RBA La Magrana ha rebut el reconeixement que al meu modest entendre encara li mancava.
Dit tot això i esperant que em perdoneu la llicencia us convido a visitar La Verneda, un barri del extraradi on un narrador molt protagonista ens presentarà una situació complicada. Tot començarà amb la trucada a la porta del veí, l’Eloi li obre i es troba amb una motxilla negra que ha de guardar, en aquesta hi ha vuit quilos cocaïna.

Quant de temps s’ha de cuidar el d’un altre? Que passaria si se n’agafes una mica o una mica massa?

Un thriller on no només es toca el drama de la droga, de l’alcohol, de la prostitució, de les màfies, traficants amb ganes de pujar en l’escala del negoci, una historia dura on la marginalitat conviu amb el pessimisme, on les places es transformen en forats negres on la vida de molts canvia a canvi de farlopa o de quatre duros i on alguns mossos són més que corruptes.

Els lectors d’aquest gènere som voraços, impacients i selectius per això estem d’enhorabona al tenir un cop més una obra d’en Sebastià Bennasar entre mans.

Ens ha conquistat amb anterioritat amb títols com “El país dels crepuscles” i “On mai no creix l’herba” i en les seves incursions en altres gèneres però el que cal destacar és la seva forta vinculació al món de les lletres com a precursor i divulgador de les lletres catalanes.

Amb la seva nova novel·la titulada L’imperi dels lleons ens trasllada al millor de les bandes criminals i les màfies. 

Oblideu tot el que heu llegit fins ara de màfies mal ambientades o super produccions que heu vist en les que al final es perd la essència del missatge central i aboqueu-vos a aquesta lectura.

Dir que és una historia ferotge és quedar-se curt. Té les dosis adequades i necessàries de crim, d’investigació, de venjança, de sentiments i de trames al voltant de la França dels anys setanta que ens deixarà perplexos i amb ganes de més.

Les trames de les bandes s’estenen fins al tràfic de drogues, la prostitució, els diners bruts i els diners fàcils tant dels rics com dels pobres. La delinqüència no entén de classes socials encara que sempre hi ha una escala de poder que domina.
De la mà de Crims.cat tornem a demostrar com no cal anar massa lluny per trobar literatura de la bona sense anar massa lluny de casa nostra. 

Costa molt traslladar a unes breus paraules tot el que la millor dama de negre catalana transmet en les seves novel·les, on la humanitat o no tanta, les virtuts i els defectes, els crims més esfereïdors i la sang vesada traspuen plana rere plana arribant a l’ànima de cada lector.

Anna Maria Villalonga torna a sorprendre amb un nou títol a la col·lecció de Llibres del Delicte.
El somriure de Darwin és una novel·la amb un rerefons generacional, on tres personatges creuaran les seves vides de manera curiosa i on les llàgrimes s’escaparan de les seves paraules.

Sé que us estic presentant una novel·la negra, que m’hauria de centrar en aquest fil conductor, però no puc, s’ha superat a si mateixa creant uns personatges tan reals, mundans i detallats que m’han deixat fora de combat.

Una novel·la profundament psicològica, amb una estructura desconstruïda on el fet d’un argument d’assassinat amb el seu testimoni presencial i un condemnat, ja sigui culpable o no, mostra no tan sols la tristesa de la soledat en una societat immensa, sinó de la injustícia moral i del prejudicis.

Proa Edicions ens convida a visitar al nostre amic Harry Hole de la mà del seu autor Jo Nesbo a la seva darrera novel·la La set.

Aquest nou i addictiu volum reprèn els fets a partir de Policia, la darrera entrega de Harry Hole, uns anys més tard. En Harry segueix fent de professor a l’escola de policia, i tot d’una s’assabenta que en Valentin torna a passejar-se lliurement pels carrers d’Oslo. 

Per acabar-ho d’adobar, en Truls Bernsten, el seu enemic del cos, comença a treballar a Homicidis, sota les ordres de la Katrine Bratt. L’assassí contacta amb les seves víctimes a través de Tinder i, tot d’una, en Harry s’adonarà que potser no és en Valentin l’assassí, i que algú altre, encara més perillós, està jugant amb la policia noruega…

Avui em sento una mica cohibida al fer aquesta ressenya, com dir tot allò que vols dir sense caure en típics i tòpics? Aquesta és la sensació que m’enfronta al full que tinc al davant per fer-vos cinc cèntims del Premi Planeta 2016.

Dolores Redondo, una dama negra molt minuciosa en el detall i que ens acostuma a traslladar a zones rurals on l’ambient es recrea en personatge per si mateix alhora que desenvolupa una tram complexa i ben definida a partir d’un succés fosc que canviarà la vida de molts personatges i ens mostrarà les misèries més humanes.

Columna ens presenta Et donaré tot això amb una portada que convida a fer-se moltes preguntes, una finestra rodejada d’heura a la tardo i un home pensatiu, trist i afligit s’amaga rere els vidres entelats de la humitat. Quina és la historia que ens vol explicar? Què sent i amaga al seu interior com el seu cos físic s’amaga dins la casa?
Un treball difícil el que ha realitzat l’autora al plasmar plana rere plana no només un thriller amb grans dosis psicològiques, sinó que transforma la pena i dolor de la pèrdua en una lluita en la recerca de la veritat.

Una recerca que portarà al lector a la infància de l’Álvaro, a les seves amistats, a començar a estirar d’un fil que mica en mica, pas a pas es va transformant en una corda una mica més gruixuda que finalment es transformarà en la veritat i soga de l’assassí.

Hoy estamos muy contentos y agradecidos por las novelas de Pierre Lemaitre que se despide de su tetralogía protagonizada por Camille Verhoeven por todo lo alto.

De esta saga o colección nos ha enamorado todo; desde la simpleza y fuerza de los títulos que siempre se corresponden con el motivo de la novela o la austeridad cromática de la portada que nos ayuda a llegar al sentimiento de rabia e introspección de nuestro protagonista a la vez que dan la bienvenida a una novela negra de lo más elegante.

La pluma audaz del autor ha enamorado a medio mundo y no es de extrañar para nada pues la trama general como la de cada volumen nos encierra en un bucle de intriga sin precedentes y una investigación excepcional por un protagonista que entremezcla su personalidad profesional con los sentimientos más humanos y personales.

En esta última entrega titulada Camille nos habla más de él y podemos ver cómo se cierra un ciclo y el personaje se ha ido sobrescribiendo y perfilando hasta llegar a un realismo que nos deja totalmente asombrados.

En esta entrega le darán en donde más le duele. Su amada Anne será víctima de un violento atraco en una joyería de los Campos Elíseos y él no quedará impasible.
Poco os desvelaremos pues si ya le conocéis de sus novelas Irène, Alex, y Rosy & John sabréis que actúa por impulsos y le importa poco saltarse los límites de la ley. Para él solo sirve atrapar al delincuente cueste lo cueste y pese a quien pese.

De la mano de Alfaguara podemos disfrutar de este grandísimo personaje al que muchos ya comparan con Maigret o con Poirot.

La literatura de James Patterson ya nos enamoró con “Vías cruzadas” y la increíble construcción de su protagonista Alex Cross.

¿Os gustó, verdad? Entonces estáis de suerte pues el autor vuelve con una nueva novela, con lo mejor de Un caso de Alex Cross con una nueva vuelta de tuerca de la mano de Duomo Ediciones.

Realmente todas las críticas que lo sitúan en la cima del mundo del thriller están acertadas y no son falsas opiniones para encumbrar un libro si porque sí. Es un éxito merecido, cuando tienes entre manos una novela de este autor sabes que no vas a dormir, que alargaras tus ratitos libros para leer y que desgranaras una historia que te dejara sin liento.

En este nuevo caso titulado La hora de la araña nos presenta a nuestro amigo Alex que intenta frustrar un asesinato de gran envergadura y daños colaterales estratosféricos. 

La hija de una estrella de la gran pantalla Hollywoodiense y el hijo del secretario del Tesoro están en manos del asesino más brutal.

Es un thriller psicológico con un ritmo trepidante que no te deja ni un momento para la pausa y cada vez que crees que tienes la verdad entre manos se te esfuma pues los giros constantes te llevan a un interrogante permanente que solo se resuelve al final de esta novela.

Es frenética, vital, con una trama construida a la perfección y protagonizada por unos hombres que con su psique tan bien descrita nos muestra el infierno humano y a la vez toda su luz.