dimarts, 18 de juliol de 2017

200 anys sense Jane Austen



Aquest any es celebra el bicentenari de la desaparició d’una de les autores més estimades de novel·la romàntica i de costums. Vull recordar la seva obra i compartir-la amb vosaltres.

Jane Austen va néixer a Steventon el 16 de desembre de 1775 i va deixar orfes a generacions futures el 18 de juliol de 1817 a Winchester. Considerada una veu clàssica de la literatura anglesa, de família burgesa, les seves novel·les reflecteixen els canvis de la època centrant-se en personatges femenins, forts de caràcter i on el romanticisme marca tendència.



Les seves grans novel·les son:


Sense & Sensibility (1811) on l’autora es centra en el fet que totes les emocions humanes han de seguir les aparences, és a dir, han d’estar controlades per la raó i la prudència, dues germanes, l’Elinor i la Marianne Dashwood, la primera representa el sentit i la segona la sensibilitat, totes dues s’enamoren i troben dificultats en el desenvolupament d’aquest amor. 

Pride & Prejudice (1813) de la qual en parlarem més endavant.

Mansfield Park (1814) és la novel·la més llarga d’Austen. Tracta del fet de com afecta l’educació basada en la moralitat a tres famílies molt diferents: els Bertram, els Crawford i els Price, una novel·la on la religió apareix com un dels eixos de la trama central.

Emma (1815) tracta sobretot de la decepció personal. La novel·la estudia la personalitat de la Emma i la seva evolució fins al seu casament amb el senyor Knightly. 


Northanger Abbey (1818) és una parodia de les novel·les gòtiques i sentimentals de la època. Es centra en els perills que la imaginació i la ficció poden afectar a les ments més joves.

Persuasion (1818) és la seva última novel·la acabada i és molt diferent de les anteriors. Anne Elliot és la seva protagonista, la seva gran historia d’amor comença set anys abans de començar la novel·la. El seu amor era pobre i ella és persuadida per que l’abandoni, des de llavors es queda pràcticament sola.





Si us hagués d’aconsellar, les meves preferides són: “Mansfield Park” i “Persuasió”, sense oblidar, per descomptat, “Orgull i prejudici”, d'aquesta en fem cinc cèntims.

Orgull i Prejudici és considerada una novel·la de creixement personal, en la qual, els seus dos protagonistes l’Elizabeth Bennet i Fitzwilliam Darcy, han de madurar, han d’aprendre dels seus errors i assumir els seus sentiments. Ell haurà de superar el prejudicis que te com a membre de la classe benestant sobre aquells als quals ell considera inferior tant socialment com culturalment, el seu orgull el cega. Ella haurà de veure més enllà de l’orgull d’ell, d’aquell mur invisible que amaga rere seu el veritable Mr. Darcy.

Uns personatges que són acompanyats pels tòpics d’una historia d’amor, podreu descobrir personatges clàssics o arquetips com la mare que intenta casar les filles, el clergue llepa (arriba a fer grima), la gran dama de classe alta i que domina el galliner i les jovenetes inconscients.

La novel·la desenvolupa el tema de com les joves germanes Bennet busquen el marit més adequat per a elles. On la societat els marcarà la tonada que hauran de ballar. Sense oblidar el fet de destacar l’educació de les dones de la època, les escoles dominicals o les escoles per senyoretes. En un fragment de l’obra queda palesa la importància de ser una dona amb talents.

L’autora aposta per una educació liberal, allunyada de tots aquests talents, ja que considerava que la manca de seny comportava un gran risc per la vida social, per l’elecció d’un futur favorable i per la convivència conjugal.

Les seves obres intenten ser moralitzadores, però no donar sermons, Austen acompanya al lector per un món mundà, quotidià i afins a la realitat, dedicant un fort èmfasis al detall, a la descripció realista tant dels personatges com dels paisatges.

Totes les obres de Jane Austen han sigut portades a la petita i gran pantalla, i estic segura que encara ens deparen noves adaptacions en el futur, però si voleu gaudir-ne plenament jo us aconsello començar per les mini-series que ha produït la BBC. 

Les novel·les les podeu trobar tant en català con en castellà, però si les voleu gaudir plenament i el vostre nivell d’anglès us ho permet no deixeu escapar l’edició de Barnes & Nobles, Inc, és de les millors, una recopilació de les seves novel·les on s’hi afegeix Lady Susan

Austen us captivarà i acabareu dins la seva legió de noies Austen. Paraula de noia Austen.


100 contes morals



Avui no només fem un humil homenatge a un gran autor, sinó que a més a més celebrem el desè aniversari d’un petit gran segell editorial com Amsterdam Llibres. Deu anys d’esforç, de gran narrativa i dedicació per oferir als lectors grans novel·les en català.

Amb aquest referent, han recuperat deu títols de deu autors que ningú hauria de deixar escapar amb un disseny sobri i elegant podreu retrobar-vos amb “La princesa de gel”  de Camilla Läckberg, 100 contes morals de Joan Barril, “Brooklyn” de Colm Tóibín,  “Una benedicció” de Toni Morrison, “Un cel de plom” de Carme Martí, “Bioko” de Marc Pastor, “També això passarà” de Milena Busquets, “Climent” de Josep M. Fonalleras, “Mare i filla” de Jenn Díaz i “La ràbia” de Lolita Bosch.

D’entre aquests títols volem destacar 100 contes morals, una lectura de rabiosa actualitat tot i que va ser escrita fa gairebé deu anys, és com si l’autor, des d’aquell lloc on és, més enllà del bé i del mal encara ens parles com si fóssim els seus oients fidels.

La seva contraportada ens convida a llegir-los abans d’anar a dormir, però jo us els recomano per portar a la bossa i llegir-los a l’autobús, en un parc, a la platja o a la muntanya, he provat de fer-ho abans d’anar a dormir, però són tan brillants, irònics, frescos, curts i directes que et quedes amb ganes d’un altre i un altre, i així et trobes de matinada amb mig recull llegit.

Aquests 100 relats són petites píndoles que s’han de dosificar, pair i que com bé diu el propi títol conviden a reflexionar, sense oblidar que tot i que estan ordenats, tenim a l’abast un sumari per tria quin ens crida més l’atenció, quin volem llegir primer i quin deixar pel final i acabar amb un gran regust a la boca d’una lectura plaent i completa.

L’autor es confabula com un petit fullet trapella, que veu més coses que nosaltres que amb les presses deixem passar, els seus protagonistes són homes i dones com nosaltres, amb els sentiments a flor de pell ja sigui amor o desamor, amants que s’amaguen dels ulls del món, el passat en el record viu i l’oblit d’allò que s’hauria de recordar, tot important i tot subjectiu segons els ulls que ho miren i la ploma que ho explica.

No deixeu escapar cap títol d’aquest aniversari, ni la saviesa i toc de màgia que s’amaga entre les planes de 100 contes morals, unes histories que no pretenen ser més del que són, però amb el poder de canviar la perspectiva del lector en més d’un àmbit de la seva vida.

Un imprescindible per aquest estiu.