dimarts, 22 d’agost de 2017

Els fills de l'Atlàntida



UNA TERRA LLEGENDÀRIA SOTMESA PER LA IRA DELS DÉUS.
UN REGNE MITOLÒGIC ABOCAT A DESAPARÈIXER DEL MAPA.
L’ATLÀNTIDA. EL QUE VA SER MITOLÒGIC ESDEVINDRÀ HISTÒRIA.

Qui de petit i no tan petit no ha somiat amb l’Atlàntida? Aquella terra perduda on els Déus mitològics regnaven amb una base de saviesa als humans fent-los evolucionar intel·lectualment, moltes teories, pel·lícules, novel·les s’han referit a aquesta porció de terra perduda en el temps i l’espai.

Doncs bé, avui us vull presentar una aventura humana més que divina, una epopeia on els Déus han abandonat als homes i al seu egoisme.

Els fills de l’Atlàntida és com molt bé ens diu el seu autor Josep Capsir una escletxa de la historia ficcionada sobre aquells homes i dones hereus dels primers que van desafiar als Déus.

Tot i que l’autor ens la divideix en cinc parts jo parlaria de tres períodes diferents, al principi de la obra ens trobem a Atenes l’any 594 a.C on Soló el governant d’Àtica espera la visita d’Anancarsis, un príncep escita per tal de que l’ajudi a convèncer la societat més alta de la importància millorar la condicions dels pagesos i les castes més pobres.

Mentre es reuneixen en Soló li explica la historia de l’Atlàntida i com aquesta va ser castigada.

La segona part comença a Tartessos l’any 536 a.C, un poble governat per la Reina Betúnia i el seu espòs Arkan, un país ric  per a uns i pobre per a uns altres. En aquesta part, la més extensa i que suporta el pes de la narració, l’autor ens convida a viure dins Palau, però també en una vil·la humil, així és com coneixerem a Teró, un home marcat pel destí, un treballador de la pell que veurà com l’infortuni acaba amb la seva família i el seu país sense que aquells que havien promès protegir el regne ho facin.

Els personatges són molt marcats, la Reina gaudeix del seu càrrec, fa el que vol i és dèspota amb els demès, el rei és un soldat que lluita pel poble, cosa força normal tenint en compte que el tron és d’ella, també coneixerem en Sòstrates, un home jove que té cura dels cavalls i acaba a les ordres de la Reina.

Tots ells veuran caure el seu món, traïcions, enganys, ira i lluites internes i externes els faran prendre una decisió clau.

El punt a destacar es com tots ells a la seva manera han desafiat als Déus, sobre tot Teró, el personatge que h fa més obertament.

La tercera part és un diàleg entre Crítiques i Timeu a Atenes l’any 410 a.C on Plató i Sòcrates sorgeixen com a personatge i es debat sobre l’Atlàntida amb un punt de picardia en quant Críteres tanca tota la narració amb un sol nom.

Columna us ofereix una aventura en el temps, una recreació d’un estil de vida, de lluites, de necessitats i de rebuig als Déus que els han abandonat o ha sigut a la inversa? Aquest punt l’haureu de descobrir vosaltres.

Només, un apunt final, molt ben escrita, amb prosa fluida i amb sentiments a flor de pell, viureu el millor i el pitjor, però la realitat és que la historia més o menys real sigui explicada i gaudida.

Aquesta novel·la volarà en les mans dels lectors àvids d’aventures i d’història. Una aposta excel·lent.