Boja

Tenim entre mans la primera entrega de la trilogia que ens presenta Chloé Esposito “Boja Malvada Perillosa”. Boja, un títol força revelador per una entrega de presentació. 

Rere una portada senzilla, amb glamur i que anuncia perill ens trobem amb una protagonista histriònica, complicada, que es presenta com la copia defectuosa de la seva germana bessona, una jove sense sort, amb un futur incert i amb un gran sentiment d’inferioritat, sense mencionar que sembla que el món està en contra seva i tot li surt del reves.

L’Alvie ha perdut la feina, els seus companys de pis la fan fora i l’única sortida que te es anar a veure la seva germana Beth a Taormina, Sicília, el seu espectacular marit i el seu fill que encara no coneix.

Si l’Alvie ja tenia enveja de la seva germana el que descobrirà d’ella en pocs dies la deixarà estorada i més boja del que ja començava a estar.

Una historia en dos temps, l’Alvie recorda i ens presenta així el seu passat, la seva relació amb la seva bessona i amb la seva mare, mentre que en el present i en l’esdevenir d’una setmana la seva vida canviarà tres-cents seixanta graus i la portaran a ser la Beth.

L’autora juga amb el tempo pausat al parlar de la vida de l’Alvie quan era petita però prem l’accelerador quan ens explica l’actualitat, com s’ha d’anar adaptant a les circumstàncies i com acaba gaudint d’elles. 

Una novel·la plena de girs argumentals, sexe, homes impressionants, assassinats, sang, la Cosa Nostra, mentides i enveja, portaran a la nostra protagonista a creuar la línia del poder, de la por, dels diners i de la traïció. Ni els bons són tan bons, ni els malastrucs són dolents de per sí. 

Columna ens presenta a la nostra protagonista com indomable, inestable i inoblidable, però quan arribeu al final d’aquesta bogeria descobrireu que també és molt venjativa i que tot i fer coses terribles és fàcil comprendre-la i sentir llàstima d’ella i alhora preferir no trobar-nos-la, sé que sona a bogeria, però aquesta novel·la entra en la foscor de l’ànima d’una persona menyspreada des del mateix moment en que va néixer, amb un interior fosc ple d’ira i rancúnia.

Una visió força psicològica d’un personatge que entra en una espiral de violència de la que no podrà, o més aviat no voldrà sortir-ne pas.

Queden moltes incògnites per respondre, però si el primer títol defineix força la novel·la no em puc ni imaginar que ens espera a “Malvada” i “Perillosa”.

Altament addictiva, molt més del que m’esperava, picant, negra i psicològica. Amb personatges ben definits i que ens mostren les seves dues cares, a molts d’ells els abandonarem pel camí i molts d’altres ens seran presentats.

Us deixo les seves primeres planes per presentar-vos l’Alvie.