divendres, 25 de maig de 2018

5 ANYS JUNTS - 5 AÑOS JUNTOS

MOLTES GRÀCIES!!!

MUCHAS GRACIAS!!!


Darrere els seus talons


Per Àngela Sánchez Vicente


Avui ens retrobem a la gran autora Francesca Aliern, llegir les seves lletres és gairebé terapèutic i curatiu alhora que ens mostra la condició humana de manera simple i directa.

A la seva darrera obra titulada Darrere els seus talons coneixerem a L’Alfons de casa Ponsa, un nano predestinat a heretar una petita fortuna guanyada a força d’especulació a la botiga de comestibles de la seva família i a viure una vida plana i estable en temps de postguerra.

Potser l’han subestimat i encara que molts voldrien aquesta seguretat econòmica, l’Alfons no pensa sacrificar la seva vida en el somni d’un altre.

Per ell tot canvia el dia que veu per primera vegada a la Dafne, una noia de bandera i refinada que el va encisar i el va canviar per sempre.

S’estarà arriscant per res o val la pena lluitar per el seu amor?

Poca cosa us desvetllarem d’aquesta trepidant i realista historia ambientada al despertar de la terra i de la passió d’aquest jove somiador.

Serà prou per ella? Ella és tot el que aparenta o és una ombra?

Llegiu aquesta gran obra que ens ofereix Cossetània Edicions i descobrireu al ritme que batega el cor de l’Alfons i la novel·la en si amb una prosa impecable i un tempo pausat i delicat.

Pocs són els agosarats que fan passes per amor i van al darrere d’aquest.

Innocència versus maduresa, seguretat versus una caiguda lliure... Bon dilema tenim entre mans!

Seran l’un per l’altre?

No us perdeu aquesta novel·la sobre els primers amors i la correspondència d’aquest de la mà d’una autora commovedora.

Per si us passa com a mi i us enamoreu de les seves obres haureu de rebuscar a la seva bibliografia i garantir-vos una bona lectura amb l’empremta que ella li dóna.

Si voleu fer un cop d’ull a la seva producció no us podeu perdre: Xerta. Recull popular (1995), Records i memòries al voltant d’uns murs (1996), Un otoño, toda una vida (1997), No llores, Laura (1999), El batec de l’aigua (2000), La canela (2001), Misererenobis (2002), La Menestrala (2003), La historia innecesaria (2004), El pont de la solitud (2005), Sabó moll (2006), Camins (2007), Cor de llop (2008), Aigües fondes (2009), Mans de fang (2010), L’espiera (2011), La senyora Avinyó (2012), La segona innocència (2013) Les passions de la Menestrala (2014) Cullerades de vida (2015) Cafè de París (2016) i Negre estalzí (2017).

Cap d’ells us decebrà. La seva ploma és àgil i màgica a l’hora de dibuixar emocions i sentiments.



dijous, 24 de maig de 2018

Un amor


Per Àngela Sánchez Vicente


Per a nosaltres parlar de l’Alejandro Palomas és un autèntic goig!

És d’aquells autors que no cal rascar gaire per veure entre les seves lletres i en els seus actes com rere de “l’escriptor” s’hi amaga un esser humà excepcional i sensible que ens parla des de la veritat i des del cor.

A vegades em pregunto perquè als humans ens costa tant parlar de sentiments? Serà per por? Per vergonya?

Ja ens va ensenyar a través de les seves darreres obres “Un fill”, “Un gos” i “Una mare” la seva enorme capacitat per narrar la vida d’una família articulada pels sentiments i avui ens retrobem amb ell i els seus personatges més emblemàtica a la novel·la guanyadora del Premi Nadal d’enguany.

Un amor es parla de l’amor en general tot i que cal recalcar en majúscules els actes d’amor d’una mare vers els seus fills. 

La protagonista torna a ser la dolça i valenta Amàlia, una dona gran, albina, sensible i molt amoïnada per cuidar a tota costa dels seus fills. 

La felicitat de la Sílvia i l’Emma i molt especialment d’en Fer és la seva màxima vital.

Ens situem als volts de l’aniversari d’aquesta gran mare i per bromes del destí tan assenyalada data coincidirà amb l’enllaç de l’Emma i la seva parella.

Decideixen celebrar la boda al matí i marxar a una casa rural tots junts a celebrar la vida i tots els motius de felicitat que en aquests moments tenen entre mans.

Malauradament la nit abans passa un succés tràgic i per protegir la felicitat de tots mantenen el secret desencadenant amb aquest fet un torrent d’emocions i amor que queda palès a cada paraula que l’autor tria amb tanta cura.

No us desvetllarem el succés en qüestió doncs és la gràcia de la novel·la.

Una obra que és un cant a la vida, a les emocions, a la família i als sentiments més purs.

De la mà de Columna us oferim una novel·la tendra, emotiva, intimista i totalment complerta.

Riureu, us veureu reflectits, potser plorareu però sobretot valorareu molt més a la família, a aquells a qui estimeu i us adonareu de la naturalesa bona del esser humà.

A que espereu per anar a les llibreries?

Us robarà el cor sense que ho noteu!




dimecres, 23 de maig de 2018

CONCURSO LOS GOONIES


Recordáis a LOS GOONIES. Un fenómeno de todos los tiempos. Una aventura única con la que crecimos y que nadie debería perderse.



Hoy, gracias a DUOMO EDICIONES tenemos el placer de presentaros la novela oficial y sortear entre los seguidores de LA PETITA LLIBRERIA y DUOMO EDICIONES dos ejemplares.

Solo tenéis que responder una pregunta muy sencilla y compartir o rettuit de la imagen en nuestras redes sociales. Podéis participar aquí, en el Blog de La Petita Llibreria, en Facebook, Twitter y G+. En solo una de ellas o en todas.

PREGUNTA: La película estaba basada en una historia escrita por el Rey Midas de Hollywood. ¿Cuál es su nombre?

Tenéis hasta el 30 de Mayo.

 
Suerte lectores y que la aventura os acompañe.

Concurso en ámbito nacional.

Las campanas no son sólo para las iglesias



Dicen que del amor al odio hay un solo paso y que del odio al amor también, pues os recomiendo que os preparéis para hacer pasos hacia el uno y hacia el otro en esta nueva novela que nos presenta Yolanda Quiralte.

En Las campanas no son sólo para las iglesias jugaremos al ratón y al gato con unos personajes complicados y testarudos que no están dispuestos a escuchar a su corazón y que cuando lo hacen no suenan campanas precisamente.

Diana Sierra, nuestra protagonista y quien nos relata su historia es una joven agente de policía que se siente ninguneada por su comisario, alias Conan, porque aunque tiene un humor de perros esta que cruje.

Diana trabaja con grandes compañeros, a cual más simpático que el anterior, su familia es única y os prometo que como su abuela no hay dos, sus amigas Mafalda y Verónica son sus confidentes y casi ángeles de la guarda.

Todo empieza cuando Diana tiene que hacer bajar de un trampolín a Carlos, un hombre borracho y desnudo antes de que salte a la piscina, no todo sale bien pero de ello nacerá una relación especial entre nuestros protagonistas.

Este hecho hará que Conan, Víctor en sus buenos momentos, saque la artillería pesada y sus celos puedan más que la razón que le mantiene alejado de Diana, ella por su parte le considera un amigo y a Conan su jefe, hasta que las cosas cambian y Diana descubre por sí misma y un empujón de sus amigos que lo que realmente siente por Conan no es odio, sino todo lo contrario y que sin ella darse cuenta es correspondido.

El problema es que cada vez que se acercan él acaba marchándose sin dar explicaciones, ello le rompe el corazón a Diana, realmente el comportamiento de Víctor es chocante, aunque os prometo que todo tiene una explicación.

Hay que destacar los personajes secundarios y los pequeños detalles, muy dulces, que Diana irá encontrando por el camino, así mismo como las relaciones entre ellos y como un pequeño grupo de amigos se amplia y trata de hacer feliz a Diana que va de mal en peor, a la pobre le pasa de todo.

Una historia que se lee de un tirón, con un compendio perfecto entre la historia de nuestros personajes y una trama policial con giros argumentales que no siempre sorprenden pero que le dan un punto dinámico muy atrayente.

Esencia nos presenta una novela romántica, dulce, irónica, con muchos malos entendidos y porque no decirlo también su parte de mala leche. Me he reído y me he enfadado, logra que los sentimientos fluyan y como a nuestra Diana, Conan nos seduzca o nos entren ganas de atizarle.

Ya que llego al final, me gustaría agradecer el epilogo donde la voz del narrador cambia y es Víctor quien nos explica muy resumidamente su vida desde que conoció a Diana y hasta el momento actual, tres años después de cerrar la novela.

Aquí os dejo sus primeras páginas, si me permitís un consejo, tened a mano un poco de chocolate, lo vais a necesitar.