divendres, 25 de maig del 2018

Darrere els seus talons


Per Àngela Sánchez Vicente


Avui ens retrobem a la gran autora Francesca Aliern, llegir les seves lletres és gairebé terapèutic i curatiu alhora que ens mostra la condició humana de manera simple i directa.

A la seva darrera obra titulada Darrere els seus talons coneixerem a L’Alfons de casa Ponsa, un nano predestinat a heretar una petita fortuna guanyada a força d’especulació a la botiga de comestibles de la seva família i a viure una vida plana i estable en temps de postguerra.

Potser l’han subestimat i encara que molts voldrien aquesta seguretat econòmica, l’Alfons no pensa sacrificar la seva vida en el somni d’un altre.

Per ell tot canvia el dia que veu per primera vegada a la Dafne, una noia de bandera i refinada que el va encisar i el va canviar per sempre.

S’estarà arriscant per res o val la pena lluitar per el seu amor?

Poca cosa us desvetllarem d’aquesta trepidant i realista historia ambientada al despertar de la terra i de la passió d’aquest jove somiador.

Serà prou per ella? Ella és tot el que aparenta o és una ombra?

Llegiu aquesta gran obra que ens ofereix Cossetània Edicions i descobrireu al ritme que batega el cor de l’Alfons i la novel·la en si amb una prosa impecable i un tempo pausat i delicat.

Pocs són els agosarats que fan passes per amor i van al darrere d’aquest.

Innocència versus maduresa, seguretat versus una caiguda lliure... Bon dilema tenim entre mans!

Seran l’un per l’altre?

No us perdeu aquesta novel·la sobre els primers amors i la correspondència d’aquest de la mà d’una autora commovedora.

Per si us passa com a mi i us enamoreu de les seves obres haureu de rebuscar a la seva bibliografia i garantir-vos una bona lectura amb l’empremta que ella li dóna.

Si voleu fer un cop d’ull a la seva producció no us podeu perdre: Xerta. Recull popular (1995), Records i memòries al voltant d’uns murs (1996), Un otoño, toda una vida (1997), No llores, Laura (1999), El batec de l’aigua (2000), La canela (2001), Misererenobis (2002), La Menestrala (2003), La historia innecesaria (2004), El pont de la solitud (2005), Sabó moll (2006), Camins (2007), Cor de llop (2008), Aigües fondes (2009), Mans de fang (2010), L’espiera (2011), La senyora Avinyó (2012), La segona innocència (2013) Les passions de la Menestrala (2014) Cullerades de vida (2015) Cafè de París (2016) i Negre estalzí (2017).

Cap d’ells us decebrà. La seva ploma és àgil i màgica a l’hora de dibuixar emocions i sentiments.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada