dimecres, 4 d’abril de 2018

Joc d'identitats


Moltes vegades costa plasmar les idees en un senzill paper, un full blanc que et deixa massa espai quan les paraules et fallen i no saps com posar-t’hi.

Amb el cor a la mà, és el que m’ha passat aquesta vegada i no pas degut a que la novel·la no s’ho valgui, sinó degut a la pèrdua molt recent del seu autor Jordi Tiñena, un gran amic dels seus amics i qui en la dedicatòria de Joc d’identitats sembla voler dir-nos quelcom més.

“A tots, família, amics i companys, que m’heu acompanyat en aquests darrers anys difícils.” 

He fet i desfet la ressenya un munt de vegades, no trobo les paraules que necessito per poder explicar el que sento i per tant no ho trobareu ja que no li faria justícia.

El nostre sotsinspector Vidal torna a les nostres mans després de ser presentat a “La mort sense ningú”, un gran pensador, un professor que va canviar la seva vida per fer-se policia, una ment deductiva que està a punt d’enfrontar-se en un taulell d’escacs ple de sang i mort, un joc on no només jugaran ell i l’assassí, sinó que l’autor ens convida a jugar a nosaltres també.

Una novel·la que juga amb una historia presentada des de diverses perspectives i veus, l’assassí ens parlarà en primera persona i la seva ment i actes s’intercalaran amb la veu d’en Vidal i de tot un reguitzell de personatges secundaris que els hi aporten un context per anar avançant.

La historia comença amb un tempo rítmic i dinàmic, res és atzarós i encara que sembla tot estar massa embolicat per poder desfer l’entrellat entre les seves planes s’amaguen pistes dirigides no tan sols a en Vidal sinó que també n’hi ha pel lector espavilat.

Llibres del Delicte ens ha regalat un llegat que perdurarà a la ment dels lectors negres, una veu única que sap enganxar al lector i fer-lo jugar sota les seves regles i amb més d’un gir inesperat.

Per a tots aquells que us hi heu fixat parlo en present i no en passat, ja que mentre tinguem entre les mans les seves novel·les, les seves paraules i el seu imaginari sempre seguirà viu i present.

Pot ser aquesta novel·la si que sigui realment un joc d’identitats entre el lector i l’autor, no la deixeu escapar i sentiu la veu del seu autor al cor.