dimecres, 11 d’abril de 2018

Entrevista a Martí Gironell


Sabem de bona tinta que tenir entre mans una obra d’en Martí Gironell és tenir la seguretat de llegir una bona novel·la, gaudir de grans protagonistes i conèixer la historia d’allà on es situa l’acció. Si bé ja us va encisar amb “El pont dels jueus”, “La venjança del bandoler”, “L’arqueòleg”, “L’últim abat”, “El primer heroi” i “Strappo” us heu de rendir a La força d’un destí que ens presenta Columna.

(c) Harold Abellan

En aquesta novel·la que ha estat la guanyadora d’enguany del Premi Ramón Llull fareu un viatge sense escales al Hollywood de les grans estrelles de la mà d’un somiador. Us asseguro que és un viatge que us trastocarà i us emocionarà.

El nostre nou amic i protagonista és en Ceferino Carrión que als seus vint-i-un anys fuig de l’Espanya franquista cap als Estats Units embarcat en el seu somni i creient fermament en el seu potencial.
Un cop allà i víctima de la seva pròpia sort i tenacitat coneixerà al gran James Dean i idearan un gran restaurant, malgrat la mort de la cèlebre estrella es decideix a seguir el seu somni i obre La Scala, us establiment top que freqüentaran les celebritats i les seves anècdotes.

Però millor donem la paraula al seu autor.

Quan vas sentir que el món de les lletres t’estava esperant? Quan vaig veure que a través d’una història pensada i escrita per mi i, per tant, plantejada segons els meus criteris podia arribar a moltes persones. Que em podia comunicar amb tot un nombre indeterminat de persones gràcies a un mitjà de comunicació que per a mi era nou: la novel.la. A través d’ella pots compartir emocions, sensacions, coneixements, valors...

Quina és la diferència essencial entre l’escriptura entesa com a eina periodística i l’escriptura com a eina narrativa? Jo hi veig més punts en comú que no pas diferències. El periodista escriu, narra uns fets per fer-los arribar a un lector. I si té presents certs condicionants com el ritme, el rigor, l’interès està en la mateixa línia que l’escriptor que fa servir la mateixa eina, la paraula, i que busca el mateix: explicar una història, arribar al lector i ser creïble.   

Quina és la qualitat que més aprecies en un escriptor? I la que menys? La mateixa que aprecio en qualsevol persona que fa un ofici: professionalitat i honestedat. I no m’agrada qui no ho compleix.

Si poguessis fer un viatge en el temps i l’espai i fer un sopar literari amb grans autors, a qui convidaries? Seria a La Scala? Uiiii! Sóc molt mitòman, jo! I tinc molta curiositat per molts autors! M’estimaria més quedar per separat durant una setmana ara amb l’un ara amb l’altre. I potser m’agradaria quedar al Celler de Can Roca que com que ens coneixem i hi ha bon rotllo! Des de Josep Pla a Naguib Mahfuz passant per Agatha Christie o William Shakespeare. N’hi hauria molts!! 

Què és imprescindible a l’hora d’escriure per a tu? Tenir una bona història per explicar. Saber que trigaràs més o menys però quan et trobes o t’expliquen un fet i ensumar que al darrere hi ha una bona novel.la per escriure.

Quina de les teves obres és la nineta dels teus ulls? Si no hi hagués hagut El pont dels jueus i la complicitat que durant aquests deu anys s’ha anat teixint amb els lectors, jo no seria aquí. Ara, també us haig d’admetre que sense La venjança del bandoler que va rebre el Néstor Luján de novel.la històrica, L’Arqueòleg, L’últim abat o El primer heroi, per exemple, jo no hauria tingut prou ofici com per arribar on sóc ara. Sóc deutor de tots i cada un d’ells. 

Si haguessis de triar una cita que t’inspira, que et convida ha escriure, quina seria? No en tinc cap, de cita. M’encomano a la feina i la constància per arribar a donar forma a aquella història que tinc al cap i que no paro fins que l’he poguda bastir com déu mana.

Quines característiques d’en Ceferino comparteixes amb ell? La tenacitat, la força de voluntat, l’esforç, el sacrifici i l’esperit de lluita per tirar endavant les teves idees, projectes o somnis.  

Com ha estat el procés de documentació sobre Hollywood? Llegint biografies d’algunes de les grans estrelles que eren amics de Jean Leon (Frank Sinatra, James Dean, Marylin Monroe, JFK o Reagan), capbussar-me en les hemeroteques dels diaris de l’època, com ara Los Angeles Times o el NY Times. Veure documentals sobre aquests personatges, també em va ajudar a veure i a entendre l’ambient d’aquell Hollywood daurat dels anys 50 i 60.

Creus que la meca del cinema amaga molta foscor? Hi havia un costat menys glamurós i es reflecteix a la novel·la. A través dels ulls de Jean Leon el pots veure i al mateix temps t’acostes a una part més humana i senzilla de tots aquests mites i ídols que evidentment la tenien perquè més enllà dels personatges que interpretaven eren persones amb il·lusions, maldecaps, frustracions i ho podem veure gràcies a l’amistat que tenien amb Jean Leon. 

Fotos cedides pel celler Jean Leon

Creus realment en els somnis? Què fa falta per acomplir-los? Sí que hi crec! Qui digui que no en té, de somnis, es fa trampes al solitari! No només hi crec sinó que tothom té dret a fer-los realitat. Ara, perquè això passi abans que res tu te’ls has de creure i engrescar el teu entorn perquè t’ajudi a fer-ho possible.

Fotos cedides pel celler Jean Leon
Tornar al Penedès per en Ceferino és tornar a les seves arrels. Encara que ha canviat de nom pot oblidar qui és? Això és el que he extret de sentir-lo a ell parlar dels seus orígens i a persones que el van conèixer i amb qui he tingut la sort de poder-hi parlar. Ell va haver de fugir i renunciar a qui era per unes determinades circumstàncies, obligat. Però ell mai va renegar de les seves arrels, mai va oblidar d’on va sortir i qui era. Per tant, que el destí li permeti tornar a casa i reconciliar-se amb una part del seu passat i de la seva família era un argument que havia de sortir a la novel.la. 

Creus que sense la foscor viscuda es pot somiar amb la llum? Crec que s’ha de tocar molt de peus a terra i el que t’ensenya casos com el de Ceferino Carrion és que per molt fosc i negre que pugui ser el futur has de lluitar per eixamplar aquell petit i prim feix de llum que es veu al final de túnel. I anar-lo a buscar!

Si poguessis posar un fil musical a aquesta novel·la quina creus que seria la seva cançó? Ja hi és! Ja n’hi ha de cançons a la novel·la que et permeten acompanyar-la amb una banda sonora adient. Des de el New York, New York de la pel·lícula On the town al I only have eyes for you de The Flamingos, Diamonds are girls’ best friends de la Marilyn Monroe o Me and my shadow de Frank Sinatra. La música és molt important en aquesta novel·la i a part d’aquestes n’hi ha d’altres que situen al lector en el moment i en l’època.


I ja que parlem de Hollywood, quina seria la seva pel·lícula? El meu ideal, el que m’agradaria, és que alguna productora s’enamorés de la història i la traslladés a la gran pantalla!!!

Com imagines la Diada de Sant Jordi d’aquest any? Un dia irrepetible! Abans i després de sant Jordi estic i estaré amb lectors i aquell dia és el punt àlgid en què en una sola jornada pots veure, parlar i compartir amb molts lectors sensacions que mires que s’allarguin i que es repeteixin durant tot l’any.   

A l’actualitat hi ha molts escriptors mediàtics o d’altres que ni tan sols són ells els qui escriuen els seus llibres. Creus que els escriptors de veritat com tu, aquells que en lloc de sang tenen tinta, s’han de justificar massa sobre la feina que fan? Sí i no ho entenc però ja no hi perdo ni un segon més perquè trobo que és una falta de respecte per la quantitat de lectors que et fan confiança i et van llegint i seguint.

Creus que ser escriptor avui en dia és més fàcil perquè gràcies a les xarxes socials hi ha més interacció amb els lectors? Potser sí però el contacte real amb els lectors és el que compte. Vaig començar l’any 2007 amb El pont dels jueus i ja llavors ho vaig tenir molt clar. I no ho he deixat mai de fer, ho fet des de llavors i ho mantinc. Les xarxes són una eina més que t’ajuden en la promoció però qui realment importa ets tu i el llibre i jo sóc d’anar on calgui per compartir la història amb qui la vulgui escoltar.

Tens algun nou projecte que ja va prenent forma? Sempre. La màquina no para mai. I n’hi ha un parell que van fent xup-xup!

Et felicitem pel Premi Ramón Llull d’enguany però... Per a tu quina és la millor compensació: l’èxit de vendes, l’acceptació de la crítica o el reconeixement del teu públic? Rebre el Llull em fa molta il·lusió i l’entenc com una empenta en la meva cursa per anar a defensar a peu i a cavall la meva obra arreu. Escric perquè vull compartir aquella història amb quantes més persones millor. El premi hi ajuda, evidentment, però el lector ha de trobar una bona novel.la que l’engresqui a continuar llegint-me. I en això em concentro: en ser cada dia una mica millor en aquest ofici d’explicar històries. 


Si et prohibissin escriure... a què et dedicaries? No ho sé... potser em dedicaria a explicar-les, de viva veu, vull dir!

Per acabar ens agradaria que ens responguessis a la pregunta de la casa: Quina és la pregunta que mai no t’han fet i creus essencial respondre? Ens la respons?

No t’ho sabria dir... Potser per què escrius? Perquè trobo que hi ha històries fascinants que si no les escric passen desapercebudes i es mereixen ser conegudes.



Moltíssimes gràcies pel teu temps. Et desitgem l’èxit que mereixes i veure’t per Sant Jordi per tenir el teu llibre signat.

Una abraçada

Àngela Sànchez Vicente