dimarts, 17 d’abril de 2018

Per Sant Jordi misteri i una rosa negra


El negre és relaciona amb la foscor, el dolor i la tristesa, però també denota poder, misteri i estil, sense oblidar que simbolitza la mort i el dol.


Per això mateix us animem a regalar-la amb una bona novel·la negra. 
 
Tras leer casi del tirón “El día que se perdió la cordura” no creí que fuera posible repetir hazaña, pero Javier Castillo ha conseguido que no pueda dejar de leer El día que se perdió el amor y que tras su lectura me pregunte qué será lo próximo que perderemos junto al autor en un día entre sus palabras.

La novela empieza situándonos el día 14 de diciembre de 2014 en Nueva York, donde una mujer desnuda y con unas hojas amarillentas en sus manos se presenta en una oficinas del FBI, allí será detenida por escándalo público e interrogada por el inspector Bowring, jefe de la Unidad de Criminología.
Pocas horas después aparece una mujer muerta, decapitada, una muerte que se entrelaza con nuestra mujer misteriosa dado que el nombre de la víctima se encuentra entre aquellos papeles que llevaba en la mano.
Nuestra protagonista había sido víctima de un secuestro años atrás y parece que llueve sobre mojado. El inspector Bowring pondrá su empeño en resolver el caso, hecho que le llevará a un nuevo camino y nuevos secretos sobre un caso sin resolver, el de Katelyn Goldman, una pesadilla personal de nuestro inspector.
Estamos frente a un thriller policial donde el pasado doloroso formará parte de la voz cantante de la novela, compartiéndola con la del inspector y un tercer narrador omnisciente que será un espectador de todo ello. Una novela magistral que nos presenta Suma de Letras. Sencillamente soberbia.

Us presentem El món no em deu res, una novel·la negra que no es pot comparar a cap altre del gènere amb un component humà altíssim que ens farà prendre consciencia de la soledat al món i de la necessitat d’afecte.

De la ploma de l’italià Massimo Carlotto neix un relat breu en que ens trobem a Rimidi, on l’Adelmo, un lladregot una mica despistat i fart de la vida es cola per una finestra per on potser no hauria d’haver entrat... o si... millor descobriu-ho vosaltres mateixos.
A dins la casa hi ha la Lise, una ex-crupier alemanya molt presumptuosa però amb infinitat de mancances emocionals que gaudeix de la seva vida veient el mar .
El que havia de ser un robatori es tradueix en visites i confessions entre aquests dos cors solitaris que han fet de tot a les seves vides i moltes malifetes però mai s’han sentit ni bé ni realitzats.
Novament el nostre amic Pau Vidal fa una gran tasca de traducció i ens apropa unes lletres carregades de sentiments i dilemes. És una obra per ser desgranada, gaudida i reflexionada amb temps.

Gràcies a Alrevés i al segell Crims.cat podem gaudir d’una novel·la negra des d’un punt de vista totalment nou.

Nos enfrentamos a la novela negra ganadora de VIII Premio Crímenes de Tinta 2017 Tiempo de ratas de un autor que para mí es más un amigo y un gran encantador de serpientes con su vertiente de editor en Llibres del delicte y como escritor con sus novelas anteriores como: “Independència d’interessos”, “Els silencis dels pactes”, su relato en “La reina de diamants” o “Contra l’aparador”.

Marc Moreno es un hombre luchador, positivo, inteligente, con una gran visión de futuro y un poco inconsciente al saltar al vacío con una editorial de proximidad que ha resultado ser todo un éxito tanto en autores, en títulos como por una gran calidad.
Un seductor con sus palabras, capaz de recomendarte un título y dar en el clavo con una historia que te llevará a las profundidades más oscuras de la sociedad, del cañón de una pistola o a la mancha de sangre seca que nadie ha borrado.
Este es el hombre, el escritor y el editor que con gran reconocimiento de RBA ha recibido el reconocimiento que a mi modesto entender aún le faltaba y que nos presenta Editorial Milenio.
Un thriller donde no sólo se toca el drama de la droga, del alcohol, de la prostitución, de las mafias y traficantes con ganas de subir en la escala del negocio, una historia dura donde la marginalidad convive con el pesimismo, donde las plazas se transforman en agujeros negros, donde la vida de muchos cambia a cambio de farlopa o de cuatro duros y donde algunos mossos son más que corruptos.
Lo tenéis leer, debéis adentraros en las aguas turbias y disfrutar de una tinta negra que denuncia realidades sociales pero que a la vez ficciona una trama absolutamente adictiva. Una historia donde jugar con fuego puede ser muy peligroso y salir quemado es el menor de sus problemas.

L’Infant que duc dins admira profundament les lletres d’Andreu Martín doncs era una seguidora fidel de les aventures del meu estimat Flanagan i quina sorpresa que ara torna al panorama de la literatura amb una novel·la adulta i un tant especial.

En aquest cop, a L’Harem del Tibidabo ens retrobem amb el seu jo negre i misteriós.
Casualitats de la vida, ell va ser dels primers a publicar a Crims.cat i ara torna amb un nou misteri del més complert. 
Ens situen a Barcelona, a la part alta, allà on els secrets semblen fer menys soroll i ser menys escandalosos. Situem-nos al Tibidabo, a peus del funicular. Des d’allà podeu entrar a l’Harem.
L’Harem és un club per adults on els interrogants creixen per segons a sota les catifes i tenen atormentat al Mili. La seva mare va morir víctima de dos trets a la nuca i vol saber que va passar de la mateixa manera que la Sancha, ara la seva mare adoptiva i mà dreta de l’Harem.
Els interrogants els portaran pel més sòrdid de la ciutat; rituals ocults, personatges esgarrifosos, pràctiques obscures, tràfic de blanques... Ai, on s’han ficat!

Amsterdam Llibres ens presenta un nou cas per a Erica Falck i Patrik Hedström. El nou best-seller de la sèrie de Fjällbacka signada per Camilla Läckberg.

A La bruixa la desaparició d’una nena de quatre anys en una granja dels afores de Fjällbacka fa ressonar els ecos d’una tragèdia succeïda tot just fa trenta anys. Aleshores, una nena va ser trobada surant al mateix estany on ara ha mort la petita Linnea. Dues noies de tretze anys van ser acusades del crim, tot i que no van arribar a trepitjar la presó per raons d’edat. De llavors ençà, una d’elles ha portat una vida tranquil·la al poble. L’altra, en canvi, s’ha convertit en una diva de Hollywood, i casualment ara ha tornat a Fjällbacka per rodar una pel·lícula.

La troballa del cos sense vida de la petita Linnea desencadena la por, i l’ombra de la sospita es desplega com un núvol de tempesta. Hi ha relació entre els dos crims? O potser cal trobar la resposta en els fets ocorreguts exactament en el mateix lloc però quatre-cents anys abans, quan la persecució per bruixeria s’estenia implacable per tot Suècia?

Llibres del Delicte ens torna a sorprendre, cosa que ja no ens hauria de sorprendre, però que hi farem, a cada títol que afegeix al seu catàleg ho aconsegueix.

Avui us presentarem Lleugera Sang de Xavier Zambrano, un excel·lent traductor que canvia estar rere les paraules dels altres a plasmar sobre el paper les seves pròpies amb una gran cura del vocabulari, del joc de les metàfores, amb humor negre i ironia sense oblidar un ritme seductor pel lector.
Aquesta novel·la de detectius ret homenatge, com molt bé puntualitza l’autor als clàssics del gènere Nord Americà.
L’autor ens situa a la ciutat de Barcelona, als anys noranta, una ciutat post olímpica, sense wifi, mòbils i encara en pessetes. Una ciutat en ple canvi cap a la modernitat però que poc es nota en els baixos fons.
En Marc Olier és un detectiu amb poca pela, que viu al despatx i dorm al sofà que va comprar pensant en un futur prometedor que no arriba, és un home que viu enganxat a una cigarreta de Lucky i beu Jack Daniel’s sense mesura, en lloc de sang deu tenir-hi licor, fet, però que no li enterboleix la ment en quant descobrireu les seves brillants reflexions. És com una ombra de Sherlock Holmes a la catalana. També sembla un sac de boxa, ja que degut a la seva feina i a la seva manera de ser rep força sovint un jec d’òsties. (perdó pel llenguatge)
En Marc i el seu germà bessó Daniel es ficaran en un bon embolic que comença amb el senzill encàrrec d’entregar un sobre i acaba en un compte enrere, amb la recerca d’una dona que no vol ser trobada, amb violència, sexe i una trama tan ben construïda que tot encaixa i res es sobrer. 

Paz Castelló regresa a nuestras manos tras habernos impactado con “Mi nombre escrito en la puerta de un váter” con una novela que no solo lleva su sello de calidad por su profundidad, sino que trae consigo el Galardón de las Letras del Mediterráneo 2018 otorgado por la Diputación de Castellón, y tras leerla os aseguro que es un premio merecido sin discusión.

Dieciocho meses y un día es más que la suma de días o una marca de tiempo, es una jaula de cristal para nuestra protagonista.
Sabina Lamer es la única testigo del brutal asesinato en plena calle de su mejor amiga Lola  en manos de su exmarido, este hecho romperá su vida y extinguirá la de su amiga. 
Muchas veces, por desgracia, se habla de la violencia de género, pero pocas veces se profundiza en el dolor emocional y psicológico que sufren las personas que querían a la víctima, por ella poco se puede hacer salvo esperar que la justicia tenga suficientes medios para encerrar al culpable, pero los que quedan sufren cicatrices en el alma difíciles de sanar.
Umbriel nos presenta una novela con una portada poco común, solo muestra una parte del cuerpo femenino, dejando todo aquello que la identifica escondido tras las sombras. Una mujer capaz de andar pero no de salir de la oscuridad de su dolor y alma.
Una obra que esconde un conocimiento profundo de investigación, muy real y actual. Psicológicamente mueve al lector aliándose con Sabina.

La aclamada i prestigiosa Mary Higgins Clark retorna al panorama de les lletres després d’haver-nos enganxat amb novel·les com “Assassinat en directe” o “Por de la veritat” entre mols altres títols de la seva amplia bibliografia.

Avui us presentem Mai més sola, una novel·la en que embarcareu cap a la veritat d’un sospitós crim.
La nostra nova amiga i protagonista, la Celia, fuig del seu futur marit doncs ha estat empresonat la nit abans de donar-se el si i empren un creuer transatlàntic en un luxós vaixell on coneixerà personatges interesants i ben diferents entre ells.
Ella és experta en joies i coincideix amb una dona d’edat avançada molt rica que llueix un collaret de maragdes de valor incalculable. Per molts càlculs que ella faci des de la distancia se li disparen les xifres. No només és valuós sinó que la seva inigualable bellesa amaga un secret.
La velleta el vol deixar la Smithsonian. Aquell és el seu lloc segons Lady Em.
Males passades del destí al tercer dia del creuer que havia de ser renovador per totes dues desapareix el collaret i una mort sacseja als passatgers.
Girs i més girs ens faran sentir que estem en el vaixell dels interrogants.
Us asseguro que la veritat us sobtarà, que sospitareu de tothom però que alhora sentireu molta tendresa cap a uns personatges que valoren l’amor, la dignitat i que tenen esperança en els humans.
De la mà d’Edicions 62 tenim un bitllet vip per aquesta travessia.

De tots és sabuda que la prosa d’en Màrius Serra té un segell de qualitat i frescor que no tenen altres autors, té aquell “je ne se quoi” que el fa únic. Totes les seves obres són excepcionals tot i que destaco de manera molt positiva “Res no és perfecte a Hawaii”.

Aquesta novel·la que presenta ara és l’autèntica sorpresa de Sant Jordi i de ben segur que és la que regalaré.
A La novel·la de Sant Jordi us trobareu amb una Diada ben curiosa que no voldreu que passi mai però molt curiosa i que us enganxarà des de les primeres planes.
És com una crítica al propi món literari, als autors, als editors, als escriptors, als mediàtics i un xic també als lectors. Res és atzarós. Encara que sigui de reguitzell cada paraula té un sentit i una intencionalitat.
L’obra es centra en una jornada de Sant Jordi que es torna violenta. Un tal Màrius Serra ha publicat la seva primera obra amb el segell Lorem Ipsum amb l’editor de referència Nil Illa i es preveu que serà capdavanter a la llista d’èxits i vendes.
Situada a una Barcelona republicana i molt ben descrita el text cau en mans d’un grupuscle de poetes furiosos guiats per un joc de rol mortal.
Malauradament, la novel·la d’en Màrius esdevé premonitòria i els fets van succeint d’una manera molt ràpida i trepidant. 
Una tranyina d’assassinats sanguinaris tenyeix de vermell Barcelona i no ben bé per les roses. El caos i els dubtes volen per la ciutat. 
Irònica, àcida, negre... És única i inclassificable!
De la mà d’Amsterdam teniu el gran èxit d’aquest any. De ben segur apareixerà entre els més venuts.

Un cop més el nostres amics de Fanbooks encoratgen als més joves al plaer per la lectura amb títols que són irresistibles.

Aquest cop us parlarem d’un thriller que enamora a joves i no tant joves. Una proposta ideal per afrontar la calor d’aquest estiu.
Quan llegeixes les primeres planes de Crueltat de Scoot Bergstrom i coneixes les primeres traces de la Gwendolin saps que aquesta novel·la val la pena i conforme van passant les planes t’enamores dels protagonistes, de la seva historia i no pots sortir de la seva espiral misteriosa.
D’una manera molt subtil la nostra nova amiga Gwendolin ens explica que sempre ha tingut dubtes sobre la feina del seu pare. La versió oficial és que el seu pare és diplomàtic i per això viatgen tant i ella té arrels i amics arreu del món i una gran capacitat per aprendre nous costums i nous idiomes però... ¿És del tot cert?
Estant a Nova York mentre el pare treballa a la seu de les Nacions Unides descobrirà tota la veritat i afrontarà la situació amb una fortalesa i coratge que ella mateixa desconeixia.
El seu pare desapareix i ella l’ha de buscar per tant no pot moure’s entre mentides.
El seu estimat pare és agent de la CIA però ha fet massa justícia i ara uns gàngsters li tenen jurada. Ella sap que el seu pare li ha hagut de deixar alguna senyal i a través d’un missatge encriptat el va a buscar a París on serà entrenada per un agent del Mossad que la canvia per sempre.
Passarà de ser una noia tranquil·la a estar subjectant una arma de foc sense tremolar-li el pols i a tenir el valor de mirar als ulls de l’enemic.
Violència, girs inesperats i més viatges fins a un final es resolgui la situació.

Entrevista a Albert Villaró


Si vau gaudir de la lectura d’Els ambaixadors, novel·la guanyadora del Premi Josep Pla 2014 i vàreu fer-vos amics d’en Mossèn Farràs teniu la oportunitat de retrobar-vos amb ell en una nova novel·la que no forçosament és una segona part.
Aquestes obres de l’Albert Villaró són un binomi fantàstic a destacar de la seva amplia bibliografia i no us deixaran impassibles doncs us convida a reescriure la historia i a reflexionar en moltes variants de la mateixa.


Només un  gran coneixedor de la realitat i la història pot escriure unes novel·les tant especials i inclassificables. Reescriure la historia és de valents i ens obre els ulla a la contraposició del que va passar i el que ell ens proposa acompanyat sempre del gran Mossèn Farràs.
A El sindicat de l’oblit, novel·la publicada per Columna, el més peculiar agent amb sotana que té la intel·ligència de la República ha de protegir una Catalunya amenaçada.
Si voleu descobrir els secrets de l’operació Siscló i de l’atemptat que va acabar amb la vida del general Francisco Franco al juliol del 1936 heu de submergir-vos en aquesta aventura.
Investigació, persecució, misteri i intriga es donen cita en aquesta gran historia que ens canviarà la visió sobre una època ben tèrbola a Catalunya. És un homenatge als grans “i si...” de la història. 

Avui, no canviarem la historia, però canviarem de veu per cedir-la a l’autor.

Quan vas sentir que el món de les lletres t’estava esperant? Bé, jo encara l’espero (és broma). Si voleu dir que des de quan he tingut consciència o vocació de què volia ser escriptor, el procés és molt llarg, incert i ple d’obstacles. Em costa entendre aquell que ha publicat un llibre i es fa dir a tot arreu ‘escriptor’. A mi m’hagués fet vergonya. Ara, un cop tens un cert reconeixement, publiques sense problemes i, més o menys, projectes una trajectòria, llavors sí: les lletres esperen. 

Quina és la qualitat que més aprecies en un escriptor? I la que menys? En general, les mateixes que esperaria trobar en un músic, o en qualsevol altre tipus d’artista: la qualitat, la imaginació, la inventiva, l’enginy, l’habilitat. I la que menys, la petulància.

Quin és el teu llibre de capçalera, aquell que et va lligar a la lectura i potser donar peu al escriptor que ets avui? No n’hi ha un de sol. Depèn del moment vital. Llibres que em van marcar quan tenia vint anys –molts de Pedrolo, per exemple– els llegiria avui d’una altra manera. Però tots els que he llegit, d’una manera o d’una altra, t’acaben lligant.

Si poguessis fer un viatge en el temps i l’espai i fer un sopar literari amb grans autors, a qui convidaries? Shakespeare, naturalment. Cervantes, també. Homer! Guillem de Berguedà. Són tants… Però el més seria fer el viatge en el temps.

Què és imprescindible a l’hora d’escriure per a tu? Poca cosa. L’ordinador, cafè i wifi. Qualsevol lloc és bo. 

Si et prohibissin escriure... a què et dedicaries? Si mai ho prohibissin és que estem pitjor del que sembla. Faria de músic, potser.

Creus que les teves obres “Els ambaixadors” i “El sindicat de l’oblit” es poden interconnectar a través de l’anhel de llibertat? Tenen moltes connexions. I sí, el sacrifici com a via per conservar la llibertat n’és potser la principal. 

Quin sentiment et desperta en Mossèn Farràs, el teu fill literari? No el veig pas com un fill. Més aviat em recorda al meu pare…

Si poguessis triar viure a la realitat o a la historia reescrita quina triaries? La realitat és infinitament més complexa que no pas cap història reescrita. 

Què t’atrau de la història? I de reescriure-la? Suposo que una enorme curiositat. També crec que ajuda a entendre molt millor el món on vivim. Reescriure-la és una manera de jugar-hi, de trobar-hi els mecanismes ocults de la causalitat.

Quins personatges històrics han marcat la teva vida? Ni reis, ni polítics, ni estadistes. Galileu, o Newton. Johann Sebastian Bach, probablement, però no és ben bé un personatge històric: ho transcendeix tot. 

Quins creus que són els millors moments de la història? Quins creus que són els més nefastos? T’atreviries en un futur a reescriure’ls? Ara, malgrat tot, deu seu un dels millors moments de la història. Però probablement la gent era més feliç al paleolític. Posats a triar, Atenes, al segle V aC. I els pitjors? La guerra dels Cent Anys, o la primera meitat del segle XX.

Si poguessis posar un fil musical a aquesta novel·la quina creus que seria la seva cançó? En aquesta hi ha poca música, però en moments molt especials. Hi surt la Dansa dels Esperits de l’òpera Orfeo ed Euridice, de Gluck. 


Com imagines la Diada de Sant Jordi d’aquest any? Com les altres: una barreja de grans expectatives, resultats discrets, embolcallat tot en una formidable emoció col·lectiva.

A l’actualitat hi ha molts escriptors mediàtics o d’altres que ni tan sols són ells els qui escriuen els seus llibres. Creus que els escriptors de veritat com tu, aquells que en lloc de sang tenen tinta, s’han de justificar massa sobre la feina que fan? Haurien de justificar-se els altres, més aviat, no?

Creus que ser escriptor avui en dia és més fàcil perquè gràcies a les xarxes socials hi ha més interacció amb els lectors? Escriure no és pas més fàcil. Potser siguin més senzill contactar amb els lectors, però aquesta fase no té res a veure amb el procés de l’escriptura, que és igual de solitari com sempre. 

Per a tu quina és la millor compensació: l’èxit de vendes, l’acceptació de la crítica o el reconeixement del teu públic? Totes tres coses haurien d’anar lligades. Si no, hi ha alguna cosa que grinyola.

Tens algun nou projecte en ment? Sempre hi ha projectes que belluguen. Algun dia engeguen i ja hi tornem a ser.

Per acabar ens agradaria que ens responguessis a la pregunta de la casa: Quina és la pregunta que mai no t’han fet i creus essencial respondre? Ens la respons?
Beatles o Rolling? Sempre Beatles (però els Rolling també m’agraden molt).

 

Moltíssimes gràcies pel teu temps. Et desitgem l’èxit que mereixes!

La Petita Llibreria

Àngela Sánchez Vicente